Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Aixecar el país

Ramon Espadaler
President del Consell Nacional
d’Unio Democratica de Catalunya

Les enquestes són com el perfum: és bo olorar-les per tenir una vaga idea de cap o va la cosa, però  és poc recomanable de beure-se-les, ja que hom podria agafar una greu indisposició. Dit això, totes les enquestes que s’han publicat darrerament coincideixen –entre d’altres- en un punt: a Catalunya hi ha ganes de canvi. Gairebé el 80 % dels enquestats, tant se val per quin mitjà de comunicació, tant se val per quin partit polític, manifesten una decidida voluntat de canvi o, el que és el mateix: un desig profund de passar pàgina a l’experiència per dos cops repetida del tripartit. Que això sigui així, indica –digui el que digui el President Montilla- que hi ha saturació del tripartit tant a les files dels potencials votants de CiU, com a les pròpies files tripartites. La pregunta és, doncs, canviar cap a on ?
Des del nostre punt de vista, la immensa majoria de la ciutadania demana un canvi profund. Un canvi que vagi més enllà d’una simple substitució de cares o se sigles. La societat catalana reclama un canvi de maneres de fer, d’orientació política i de prioritats.  No és exagerat, doncs,  afirmar que Catalunya es troba en un moment crucial de la seva història. En una cruïlla de transcendental importància.  Després d’una injusta Sentència del Tribunal Constitucional a un Estatut plebiscitat pel poble català i immersos com estem en una severa crisi econòmica d’abast global i connotacions locals,  una part majoritària de la ciutadania consultada diu prou tripartit. Les permanents desavinences entre els socis en temes tan rellevants com la llei d’educació, la reforma laboral, les infraestructures o la mateixa resposta que cal donar a l’esmentada Sentència contra l’Estatut,  són factors que han contribuït a gestar aquest desig profund i arrelat de canvi.
Un canvi que només es pot articular a l’entorn i a través de CiU i que hauria de complir almenys tres premisses:  que el govern sorgit de les urnes del proper 28-N tingui una base parlamentària prou ample com per no haver de dependre de pactes que –com s’ha pogut constatar en l’era tripartita que ara sembla arribar al final- contribueixen a afeblir el Govern. En conseqüència, la segona característica del nou Govern haurà de ser necessàriament la cohesió interna: ja n’hi ha prou de desavinences que ni fan sinó frenar i impossibilitar l’execució de polítiques que el país necessita. Finalment, la tercera condició per completar aquest canvi que es reclama, és que el nou Govern tingui les mans lliures, cosa que tampoc s’ha donat en els dos tripartits, atesa la subordinació tant dissimulada com real del PSC respecte el PSOE.
Coherència per fer política, solidesa parlamentària (que no majoria absoluta) i llibertat de moviments o, el que és el mateix: no dependència de forces polítiques alienes a Catalunya, són els trets que dibuixen amb precisió les paràmetres del canvi que d’una o altra manera es respira a l’ambient. És per això que, més que mai, aquestes són les eleccions del vot útil. Són les eleccions que o bé s’aposta per un tripartits de fruits incerts, o bé per un Govern de CiU ja que la resta de càlculs, de possibilitats o de combinatòries només constituirien una variant del que ja hem viscut –i patit- aquests darrers anys: un govern feble, desunit i servil davant els interesso aliens a Catalunya.
Aquesta és la veritable importància de la cruïlla.  Això és el que ens juguem: continuar el guirigall (versió President Montilla) o l’artefacte inestable (versió Conseller Maragall), o apostar per un Govern ferm presidit per Artur Mas, que pugui concentrar totes les energies en superar la crisi, recuperar l’autoestima i avençar en el camí de l’autogovern o, el que és el mateix: aixecar el país.

Posted by . on 10/07 at 02:20 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Les xifres de l’atur. Reflexió.

Article anterior : El retorn del derbi Vic-Voltregà va ser molt ‘light’

<< Tornar