Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Això és una casa de bojos

Franklyn
De Gerald McMorrow amb Eva Green, Ryan Phillippe, Sam Riley i Bernard Hill | Anglaterra  | 2008  | FANTASTIC  |

El sistema de distribució cinematogràfic al nostre país és, en algunes ocasions, d’allò més estrany. Ara, dos anys després d’estrenar-se a Anglaterra, ens arriba Franklyn, una cinta de tall fantàstic a la seva vessant més amplia que a priori prometia molt però que a l’hora de la veritat es queda a les portes, segurament d’aquí, que la seva estrena ens arribi amb tant de retard. I és que Franklyn no és una cinta apta per a tots els públics, no pel que diu sinó per com ho diu, o millor dit per la forma cinematogràfica que utilitza McMorrow per dir-ho. El film reuneix una sèrie d’històries diferents, en una hi trobem a un vigilant emmascarat d’una ciutat futurista en la que la creença a una religió és obligatòria, l’altre trama estar ambientada a Londres, on un jove és abandonat per la seva núvia pocs dies abans de casar-se i es retroba amb un amor de joventut, en una altre banda hi trobem a una estudiant d’art amb problemes psicològics que grava en vídeo els seus projectes de suïcidi i per últim la història d’un pare que busca al seu fill, un soldat veterà de la guerra del golf que ha desaparegut sense deixar cap tipus de rastre. Aquí és on tenim el primer problema, moltes històries en una mateixa pel·lícula, i és que en el fons ens trobem davant d’un drama que s’amaga dins l’estètica del gènere fantàstic, històries que requereixen d’un temps que no tenen, d’una realització que va a batzegades i que acaba per fer perdre l’interès de l’espectador cap a uns fets i uns personatges que aguanten els tipus com bonament poden, conscients però que tot plegat resulta de lo més confús. Com sol passar amb la majoria de les produccions de tall fantàstic, ens endinsem a la pel·lícula a través d’un atractiu pròleg amb veu en off que ens presenta a un personatge misteriós i amb certa aura que apunta molt bones maneres, al poc de tot això però la cosa es comença a complicar al mateix i vertiginós ritme que el nostre cervell comença a desconnectar per donar pas als pensaments que tenen a veure amb la llista de regals nadalencs que es tenen que fer a familiars i amics. El debutant director i guionista Gerald McMorrow vesteix la recomplicada però a l’hora senzilla trama argumental amb una sèrie d’ornaments que no són necessàries, jugant a despistar en algunes ocasions com si amb això fos suficient per crear un mínim de misteri, al final de tot plegat et quedes amb la sensació d’haver assistit a una funció on un grapat de bojos, d’una o altre forma, intenten donar sentit a les seves vides.

Posted by . on 12/16 at 10:58 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Mapes geològics

Article anterior : Inversió tèrmica

<< Tornar