Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Això és una festa!

Resacón en Las Vegas
De Todd Phillips Amb Bradley Cooper, Ed Helms, Zach Galifianakis i Heather Graham | EUA  | 2009  | COMÈDIA  |

Todd Phillips segueix treient de farra a tots els que se li possen per davant, amb una proposta divertida i desenfadada en la seva justa mesura. Rebeldia i certa irreverència busquen a un públic més adult que clama per la seva llibertat. Doug (Justin Bartha) va a donar un gran pas, es casa. Així que marxa al desert de Nevada, a la ciutat del pecat, a celebrar la seva despedida de solter, acompanyat dels seus dos millors amics, Phil i Stu, així com del seu inminent cunyat, Alan (magnific Zach Galifianakis). Després d’una nit de festa, el novio desapareix… Resacón en Las Vegas es mou sota el mateix esperit fundacional de les comèdies teens en estat pur, avançant un pas més enllà exclusivament perquè està pensada per a un públic més adult, que no madur, que crida amb mantinguda llibertat una veritat a mitges: és possible que el nostre viatge de pirats interior continuï un cop haguem ingressat a la gran roda social del matrimoni, els fills, i aquest llarg etcètera tantes i tantes vegades insatisfactori però pel que passa la majoria de les persones. Sense l’amenaça de l’eterna virginitat pululant al voltant del quartet central, la pel·lícula substitueix en cert grau els gustos humorístics de la pubertat -bàsicament, escatologia, alcohol i noies voluptuoses a granel- per un còctel gruixut derivat de les conseqüències d’un marató de farres adultes mai mostrada al públic; i és que Todd Phillips, coneixedor del gènere i els materials que manega, lliga a l’interés del pati de butaques a una búsqueda convertida en una successió de peripècies impossibles que s’aguanten sobre el descobriment de l’origen de les circumstàncies que porten als protagonistes a la seva trista situació actual. La coneguda per a tots -o gairebé tots- potenciació dels alterats estats d’ànim de l’ésser humà després de la ingestió massiva de substàncies més o menys lícites converteixen la trama en un exagerat passeig per contextes i escenaris que disparen la complicitat de bona part del públic, elevats tots ells a la potència necessaria per aconseguir un resultat encara major si part del públic s’identifica amb algunes de les situacions dels protagonistes. Però en el fons de tot plegat i sota una sòlida base d’humor desmesurat i trobem gromolls d’insatisfacció i frustació fàcilment palpable, per sort la felicitat inicial de Doug és eliminada ràpidament pel realitzador durant els primers minuts i substituïda pels sentiments que afloren entre el trio restant, un xoc emocional -i físic, moltes vegades- entre tres diferents versions de l’esperit de Peter Pan.

Posted by . on 08/28 at 12:13 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Canvi Climàtic

Article anterior : Cartellera

<< Tornar