Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Ajuntaments, solució o part del problema?

Josep Pujadas
Enginyer industrial

Des de les polis greges, passant per règims feudals, monarquies i ara democràcies, normalment adés i ara, les societats que viuen juntes en comunitat, a pobles o ciutats, s’han donat formes pràctiques de regular.se i ajudar cooperant al primer nivell societari després de la família (tribu en segons quines cultures). Aquest primer nivell son els Ajuntaments aquí, el Comú o la denominació que tinguin fora.
Tots entenem perfectament que surt millor compartir les tasques conjuntes. Es millor per exemple, sobre tot en les darreres dècades, que les deixalles es recullin i tractin conjuntament, que no pas que cada família les guardés per portar-les un cop a la setmana a un abocador. També que es millor cooperar pagant entre tots policies sota normes també establertes per acords conjunts, que no fer les guàrdies (imaginàries a la nit) per torns. També passa el mateix amb la disciplina urbanística. Nogensmenys encarreguem als Ajuntaments i altres administracions, educació, sanitat, i els ajuts als desvalguts o sense família, per que siguin un bon complement d’altres meritòries accions societàries com Càritas, Creu Roja etc.
I així poc a poc la societat a anat encarregant, perquè ho devia creure millor (i pot ser també per certa comoditat), tasques tant a Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Administracions Autonòmiques, Estatals i finalment Europees. (I pot ser ara ja trobem que n’hi ha moltes més de les necessàries i que s’autoalimenten engreixant-se i legislant massa sota la nostra mateixa pressió). Al primer nivell, aquesta eina raonablement manejable dels Ajuntaments (i també en altres administracions), se’ns ha tornat darrerament i en molts llocs, molt més feixuga, pesant, àdhuc s’ha rovellat poc o molt. EL QUE ERA UNA SOL.LUCIÓ ALS PROBLEMES, COMENÇA A DEVENIR UN PROBLEMA EN SI MATEIX. Ja l’hi costa molt més (ens costa molt més a tots, no oblidem això), fer les tasques que l’hi hem encarregat. Certament pot ser n’hi hem encarregat masses, tal com esperem abastament que de l’esforç cooperatiu comú en surti quasi tot, oblidant poc a poc l’esforç individual, o anorreant el que encara queda per l’error de fer contribuir un xic massa al comú, a individus emprenedors que destaquen, tanmateix com l’hi passa a les societats que tenen èxit, el que seria el cas de l’esforç extra a que està sotmesa Catalunya en la seva relació envers Espanya.
Tornant als Ajuntaments, aquesta eina s’ha de tornar a fer eficaç, pot ser que sense alleugerir.la de pes, amb la mateixa força s’han de poder fer més coses i més bé, al mateix temps que se l’hi ha de treure el rovell que representen actituds de part dels que han de ser els seus servidors, que la fan menys valuosa i per tant menys preuada per la societat. També hem de començar des de la societat a no esperar i demanar tant d’ells i pot ser aquesta actitud ens ajudarà a que siguin més eficaços i ens deixarà prosperar individualment que es des d’on, i solament d’on, es comença a crear riquesa. Reflexionem sobre això.

Posted by . on 02/17 at 11:31 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Noms al Cel (i 2)

Article anterior : La residència de Gurb comença amb mal peu

<< Tornar