Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Al meu carrer hi ha una mesquita

Roser Crosas
Vic

Al meu carrer, desde fa anys hi ha una mesquita . Ni la meva familia, ni els veïns amb qui ens relacionem, ens hem sentit mai incòmodes, ni “invaïts” per la quantitat de musulmans que passen al llarg del día amunt i avall .. al contrari, personalment sempre he pensat que, fins ara, han demostrat ser persones respectuoses, que no es fiquen amb ningú, i que fan la seva vida, igual que nosaltres. Per altre banda, uns meus familiars van llogar un local que tenen a en Mohamed, home gentil i ben educat, que no els va portar mai ni un sol problema i que quan va arribar la crisi, i no va poguer pagar, senzillament va marxar .
No entenc gens la postura del senyor Anglada, ni la de la senyora María Osuna, portaveu de PxC a Salt, quan no paren de malmetre amb les seves declaracions xenòfobes i engegant “perles” tipus “no volem mesquites ni aquí ni enlloc de Catalunya”... es a dir, segons vostés, els musulmans no tenen dret a tenir un espai on anar a pregar com totes les persones que segueixen una religió?
Senyors i senyores de la PxC, les persones radicals que pensen com vostés (tan católics com musulmans), son les que han portat les guerres al món, a les confrontacions entre cultures, al dolor de famílies enfrontades .. Jo prefereixo pensar que hi ha molts catalans, i altres persones que van immigrar en el seu moment desde el sur o altres parts del món, que tenen clar que el respecte i la convivència entre tots, és el que portará pau i benestar entre els diferents pobles. Que el món ja no está per més guerres, i que als nostres fills tenim la obligació de deixar-els-hi uns valors que últimament semblen perduts.
Als que venen a viure a la nostre terra, els demano que aprenguin les nostres costums i la nostre llengua. Que eduquin als seus fills en la nostre cultura, sense perdre la propia. A la gent nascuda a Catalunya que ens obrim a les altres cultures, que permetem un espai comú a tots, sense la por que certs partits ens volen infondre, i que entre tots demostrem, sense violència, que els racistes no tenen, ni tindrán mai raò.
Voldría amb aquesta carta demanar seny i reflexió als votants d’aquest partit. En aquest moment les escoles están plenes de nens i nenes de diferentes races, que juguen, es barallen, comparteixen, s’estimen i es relacionen entre ells a diari… I això la PxC no ho podrá canviar. Tots sóm persones que ens mereixem la mateixa consideració.
Les persones assenyades, busquen la Comunicació abans que la Confrontació, i busquen el Respecte abans que els Prejudicis.
No combrego en absolut amb la rabia, i els mals sentiments que despren la PxC i ni hi ha dubte que el futur será la conseqüencia de com construïm el present.

Posted by . on 09/16 at 08:39 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: El Mercat de Música Viva de Vic s’estrena entregant el Puig-Porret als Antònia Font

Article anterior : EUROPA, com l’acabarem?

<< Tornar