Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Albareda revela els secrets de la Guerra de Successió

“La guerra de Sucesión de España (1700-1714)” dóna per primera vegada una visió conjunta sobre aquest conflicte internacional

MANLLEU | Redacció.- “La Guerra de Sucesión de España (1700-1714)” és el darrer llibre que l’historiador manlleuenc Joaquim Albareda va publicar a mitjans de febrer. Editat per Crítica, dins de la seva col·lecció “Serie Mayor”, el llibre dóna, per primera vegada, una visió de conjunt d’aquesta guerra que va tenir com a escenari principal el territori espanyol a principis del segle XVIII, però que va ser un conflicte internacional. «Jo mateix havia tractat el conflicte des del punt de vista català i des del punt de vista internacional, però mai d’una manera conjunta», explica Albareda. Es tracta, doncs, d’una visió de conjunt que sintetitza els resultats de les investigacions que s’han dut a terme durant les últimes dècades des de les diverses dimensions del conflicte: A més, Albareda que és catedràtic d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona, hi aporta els descobriments que ha realitzat a través de la seva pròpia investigació.

«LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL»
La Guerra de Successió va ser un conflicte internacional per la successió al tro d’Espanya després de la mort de Carles VII que va acabar amb la instauració dels Borbons. Albareda apunta, tal i com ja ho havien fet d’altres autors contemporanis, que es podria considerar una primera guerra mundial. «És una guerra internacional en les quals hi intervenen les principals potències europees del moment França i Anglaterra que ho veuen com una gran ocasió per disputar-se l’imperi espanyol que aleshores estava en decadència. Fins i tot hi intervé Amèrica. Es calcula, a més, que hi van haver 1.200.000 morts» explica l’historiador. I dins d’aquest context de guerra internacional, segons Albareda, hi ha una guerra civil espanyola. En aquest sentit una de les conclusions principals del llibre és que hi havia una manera diferent d’entendre la política a la Corona d’Aragó i a Castella. «Aquí es basava en la representació política, en les corts, el consell de cent… A Castella hi havia una visió molt més jeràrquica i molt menys oberta» comenta l’historiador.

Posted by . on 04/01 at 10:31 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: El Mestre Claveria és, amb 105 anys, el vigatà de més edat

Article anterior : Santa Maria de Besora retorna a l’època medieval

<< Tornar