Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Alcohol, drogues i religió

La teoria segons la qual l’alcohol i les drogues per un cantó, i la religió per un altre són els principals elements catàrtics de la societat moderna, va agafant més cos cada dia. Sortiu qualsevol nit pels bars o locals nocturns del vostre entorn i identificareu no només un gran nombre de gent beguda (i més que n’hi anirien si els preus dels combinats no fossin prohibitius), sinó que també veureu que els addictes al consum de cànnabis, speed, mdma, cocaïna, èxtasis i altres drogues de disseny estan a l’ordre del dia. I això és dolent? Home, el dolent és l’estat en què et queda l’organisme el dia (o dies) següent. O la merda indesxifrable que t’acabes introduint al cos gràcies a l’afany econòmic de la majoria dels camells i a l’immobilisme mental d’uns dirigents que segueixen obsessionats a prohibir unes substàncies que a l’hora de la veritat arriben a un gran nombre de consumidors, però amb una absència total de control o garanties de cap mena. En una conversa on un individu li preguntava a un altre si l’mdma que havia comprat feia sis mesos estaria encara en bon estat, una tercera persona li va preguntar, que en cas que no hi estigués, a qui aniria a reclamar. Doncs això, al mestre “armero”.
El propietari d’un bar de nit m’explicava fa uns mesos que durant les darreres festes de Nadal havia vist una quantitat de persones més elevada que mai sota els efectes de la coca. Alguna cosa no funciona quan necessitem recórrer a la pols màgica per alleujar el pes de la realitat. I si cada vegada hi ha més gent que intenta trobar la resposta en les drogues setmana sí, setmana també, o diàriament en l’alcohol, vol dir que el problema de tot plegat no és la recerca d’un estat de plaer momentani o d’uns segons de paradís. El problema és que la vida no va com desitjaríem i que després d’un Moskovskaia amb Redbull, o d’un whisky amb gel, o de sis mitjanes de cervesa, necessitem el contrapunt de la química per aixecar la moral i, de pas, unes quantes copes més, i així poder fotre la pallissa als nostres companys de barra, no fos cas que ens haguéssim de menjar la merda tot sols. Res de nou a l’hemisferi nord. Burroughs i Bukowski ja van experimentar a bastament amb els consums, i tot i així van aconseguir uns resultats literaris (sobretot en el cas del segon) més que notables.
L’altre recurs és la religió. Igual o més antiga i addictiva i fins i tot més perillosa pel cervell que l’alcohol i les drogues, però sense efectes secundaris físics tan accentuats. Ara que si el resultat són personatges com Jiménez Losantos, ja us recomano ara que us llanceu al consum indiscriminat d’estupefaents i licor. Com a mínim a estones, ho passareu bastant millor.

Posted by . on 07/09 at 10:15 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Hostalets amb els nens del Perú

Article anterior : Diari d’una puta del 36 (21)

<< Tornar