Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Alfons López Tena: ‘L’odi a Catalunya es manifesta contra el Barça’

Enric Pagespetit

Aquesta setmana hem anat a parlar amb una personalitat de l’actual panorama polític del país que desperta molta estima entre la ciutadania. En ell, molts hi veiem coherència, honradesa i preparació. No és poc en els temps que corren. Em va fer gràcia quan, tot donant el vol a la tarda, vaig trobar-me un amic i vaig comentar-li que pel matí havia entrevistat a l’Alfons. Primer, va dir-me el mateix que tothom: ‘Aquest sí que és bo…’; llavors va afegir-me un ‘llàstima que es va equivocar de partit’, però tot seguit, ell mateix va matisar: ‘de fet, ara no hi ha cap partit que valgui la pena’.
Deixant que els partits continuïn anant a la deriva, del que sí que ens hem de felicitar és de les persones que, cada cop més, desacomplexadament i amb fermesa diuen el que encara moltes persones reclamem pel nostre país i que molts mitjans tracten de silenciar o menystenir. L’Alfons va néixer a Sagunt. Al País Valencià hi hagués pogut continuar treballant, guanyar-se bé la vida, però va decidir cremar les naus i arribar-se al Principat per treballar i fer-se ell mateix el camí, començant de nou. No li ha anat pas malament: notari des del 1983, va ser fundador del Fòrum Notarial i Vicepresident del Fòrum Notarial de Catalunya fins el 1999, ha estat vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol entre el 2001 i el 2008 i a l’agost del 2007 va crear, junt amb l’Hèctor López Bofill, el Cercle d’Estudis Sobiranistes. Quan parles amb ell te n’adones que té devoció per la gent que ha sabut obrir-se camí, fent-se lloc malgrat el poder establert dels de sempre. Això és el que sobretot sap reconèixer-li a l’actual president del Barça.

T’agrada l’esport?
Gens ni mica. Tampoc l’he practicat mai. Em fa gràcia que guanyi el Barça, però no hi estic gaire al cas.
Els culers del País Valencià són del Barça pel seu significat extra-esportiu?
Ser del Barça al País Valencià sol tenir caràcter de catalanitat. Els espanyolistes són del Madrid. Tot i això, els equips que tenen més seguidors són el València, el Llevant, el Vila-real o l’Hércules. Al contrari que a Catalunya, que el Barça arrossega tot el país, a València els seguidors són de la mateixa ciutat d’on pertany l’equip o dels voltants.
Com és l’afeccionat dels equips de la capital?
El València, per la sèrie de dirigents que ha anat tenint, és més semblant a la tipologia que té el Madrid; en canvi el Llevant és més popular, més de la terra, on també hi trobem independentistes, i no gaire gent de l’establishment.
Anem a Madrid. Hi vas viure uns quants anys…
Concretament del 2001 al 2008. Bé, viure no és ben bé el què vaig fer-hi. Anar amb escortes t’allunya molt de viure en un lloc. Vaig tenir-hi, això sí, molt contacte amb tot el Madrid oficial.
Percebo que cauen millor els bascos que els catalans a Madrid, també en el futbol. M’equivoco?
L’odi el senten cap a Catalunya i es manifesta obertament en el futbol; pels bascos hi ha una altra consideració. A l’època del PP la llotja del Bernabéu era el lloc d’influència política, on es feien negocis, trobades… I pel que fa al Barça, com que simbolitza Catalunya era l’espai on deixaven anar tot l’odi. Quan et tenen al davant ho mig dissimulen, però quan tenen la possibilitat de disfressar-ho de la rivalitat futbolística, es senten expressions com ‘los vamos a destruir’, ‘machacar’...
Però perquè ens tenen més tírria que als bascos si de fet reclamem el mateix?
Ja ho deia en Madariaga. Si rasques la pell d’un basc hi acabaràs trobant un espanyol, en canvi si rasques a un català, a sota t’hi trobaràs un francès. Només has de veure, i això ho perceben des de Madrid, que els bascos tenen com a llengua habitual l’espanyol. No tenen la cultura fortament implantada en els mitjans, en els llibres, etc. L’èuscar és més folklòric, en canvi a Catalunya tenim la llengua pròpia en gairebé tots els àmbits. A més, el tema del terrorisme el maneguen bé a Madrid, ‘es cosa de hombres’, diuen. En canvi aquesta manera de fer catalana, no violenta, amb diàleg i arguments, els posa molt nerviosos. L’odi és ben manifest en els alts càrrecs, diguem-ne que en els espais oficials, no ho és pas al carrer, on hi ha de tot.

BARÇA I INDEPENDÈNCIA
Si ens independitzem, el Barça haurà de conformar-se en disputar una lliga catalana?
No necessàriament. El Regne Unit té quatre seleccions de futbol: però els gal·lesos juguen la lliga anglesa, per exemple, i els d’Irlanda del nord juguen a la d’Irlanda… Això mateix també passa més a prop: els equips d’Andorra juguen a les competicions de l’estat espanyol i el Mònaco, juga a la lliga francesa. A més, a la lliga espanyola tampoc no els interessa trencar la rivalitat del Barça-Madrid, perquè en tot el territori no trobaran un contrincant que els desperti la mateixa emoció.
I suposo que també es tendirà a buscar la Lliga Europea…
Les lligues tradicionals desapareixeran. Serà una decisió que tard o d’hora s’haurà de prendre i fer com les competicions de les lligues americanes, pels beneficis econòmics que pot suposar als grans clubs. Per exemple, és un malbaratament una eliminatòria de Copa contra un 2a B, en canvi un Barça-Àjax, per posar un exemple, segur que econòmicament surt moltíssim més a compte, ja només si contéssim els possibles anunciants que voldrien ser en un partit o en un altre.
Pel que fa a les seleccions esportives catalanes, no sembla que avancem gaire, no?
Els avenços que tenim els trobem en esports minoritaris. L’única manera d’aconseguir-les és construint un estat propi, perquè la normativa de l’estat no ens dóna cap més sortida. Allò que trobem al rugbi, amb un gran èxit, del Torneig de les 6 Nacions, amb l’hostilitat espanyola seria impossible d’aconseguir. Es va veure amb l’hoquei. Quan es va guanyar el mundial, l’estat es va posar en marxa: xantatges, trucades a ambaixades, etc. i una selecció admesa de ple dret, campiona del món d’hoquei, no només perd el campionat sinó que a més és expulsada i amb el dret retirat. Dins Espanya mai tindrem seleccions pròpies, sigui governada pel PP o pel PSOE.

(La propera setmana publicarem la 2a i última entrega de l’entrevista a l’Alfons López Tena, amb en Laporta i la política com a protagonistes)
Barça - Mallorca
amb la Penya

Tots el socis i simpatitzants del Barça que vulguin assistir a la propera jornada de lliga a l’estadi, que ens enfronta amb l’equip balear, aquest proper dissabte a les 8 del vespre, poden posar-se en contacte amb la Penya Barcelonista Plana de Vic per tal de comprar entrades pel matx i/o anar a l’estadi amb els autobusos de la penya.
Els horaris de la secretaria són els dimarts i el divendres de les 18h. a les 20h. El local social és al Cafè Nou, en el número 23 de la Plaça Major de Vic. El telèfon és el 938 892 885.
La Penya també aprofita per recordar als socis compresos entre els números 743-798, que tenen l’entrada al partit i el desplaçament amb autobús gratuïts per a aquesta mateixa jornada.

Posted by . on 11/05 at 11:37 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: El MAP acull “La insígnia Mestre Artesà 2009”

Article anterior : Ball de Bruixes a Viladrau

<< Tornar