Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Alliberar les Rambles de Barcelona

Josep Teixidor (Richard)

Els pocs comercials del país que han resistit aquesta disgregació de proxenetes, macarrons, camells, xulos, drogoaddictes, llambrots, envoltats de prostitutes, creuen que aquests nous llogaters de las cases grans de Ciutat els alliberen d’aquesta podrida invasió que, sense cap control, s’han fet els amos i senyors de les Rambles, principalment des de la de les Flors fins al monument a Colom. Com s’ha pogut deixar de la mà de Déu aquet lloc tan bonic i visitat de la nostra ciutat catalana? I molts creiem que els responsables han estat aquesta colla que per fi se’ls ha fet marxar cap a casa seva.. Segur a las parts altes d’aquesta Barcelona que viu d’esquena al que està passant a altres llocs de la ciutat. I la pregunta és: es podrà tornar a alliberar les Rambles i els carrers del voltant? Serà difícil.  Mai més tornaran a ser Barcelona pels barcelonins. Amb tanta disgregació molts comerciants de tota la vida van tenir que malvendre el que havia estat tota la seva vida i la dels seus progenitors a persones arribades del Pakistan o l’Àfrica.
Serà o no possible alliberar les Rambles ? Podrem tornar a tenir llibertat per donar-hi un tomb sense que prostitutes de la pitjor espècie t’increpin si no acceptes els seus serveis, amb la por que t’estirin la cartera a les bones o a las dolentes? I el que encara sembla més complicat, a la nit podrem tenir el dret de passejar-hi? Perquè de moment els únics que el tenen son els camells, autèntics addictes a la droga, agressius drogoaddictes que s’han de buscar la vida com poden per aconseguir la dosi, i més del matex, la més trista i tirada prostitució.
Jo m’apunto a aquesta colla que confien en aquests que diuen que tornaran a alliberar les Rambles, perquè hem de recuperar el que havia estat sempre, un lloc divertit d’una gran ciutat com és Barcelona…

Posted by . on 07/22 at 10:14 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Al senyor Pere Prat

Article anterior : La moda de la dimissió

<< Tornar