Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Amagant les mancances darrere el 3D

David Conill
Crític

San Valentín sangriento 3D
De Patrick Lussier Amb Jensen Ackles, Jaime King i Kerr Smith | EUA  | 2009  | TERROR  |
HHIII
El terror més senzill s’aferra de nou a les virtuts de la tecno-
logia tridimensional per tractar de seduir el públic adolescent, sense tenir en compte que parapetar-se rere unes ulleres no augmenta la qualitat de base del que ofereix. Fa deu anys un terrible accident en una mina va canviar les vides dels habitants de la petita localitat d’Harmony. El causant, l’inexpert Tom Hanniger (Jensen Ackles), fill del propietari de l’excavació, torna ara al poble, encara que la seva arribada coincideix amb una sèrie de brutals assessinats suposadament comesos per Harry Warden (Richard John Walters), supervivent d’aquella tragèdia. Però Warden és mort… No són poques les veus que adverteixen que, al ritme actual, les pel·lícules presentades en format tridimensional acabaran sent tant sols una moda passatgera que provocarà de forma inevitable el rebuig de l’espectador; San Valentín sangriento, record actualitzat del petit clàssic homònim del 1981, dona la raó a aquests suggeriments. Creativament fluixa en el seu mateix plantejament -no per tractar-se d’un innecessari remake, sinó per les seves escases virtuts-, la pel·lícula signada per l’especialista Patrick Lussier pretén aprofitar les bondats del 3D per convidar l’espectador teen a pujar a un carro ple d’emocions netes i plenes de volum, on la sang flueixi per tot arreu i “esquitxi” l’audiència; així abunden les seqüències en les quals el punt de vista de la càmera convida -o al menys ho intenta- a provocar l’esgarrifança en l’observador, que teoricament es deu sentir part de l’horror que presencia. Més volum, més espai, més qualitat d’imatge… però la mateixa mediocritat que llueixen tants altres slasher d’ahir, d’avui i de sempre, subgènere abundant en propostes que no augmenten les seves virtuts -que les té, i no només en termes d’entreteniment fugaç i crispeter- per molta tridimensionalitat que se li vulgui aplicar. Oblidats els detalls tecnològics, la cinta s’enfonsa en actuacions senzilles, diàlegs indignes de ser patits en un atronador Dolby Surround i situacions cansants i reiteratives, en un desenvolupament inexistent i previsible en el qual l’únic que es pot i cal salvar és la brutal i espectacular allau sanguinolenta d’un metratge a estones prometedor però que revela les seves incoherents cartes amb excessiva rapidesa i facilitat. San Valentín sangriento 3D és una nova mostra de l’estancament que pateix la industria de l’horror massiu que ens arriba dels Estats Units, una màquina només preocupada en recuperar la inversió.

Posted by . on 09/17 at 09:45 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Poca pluja al Montseny

Article anterior : Cartellera dijous 17 de setembre

<< Tornar