Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Amb el cap ben alt

Rocky Balboa
De Sylvester Stallone  | Amb Sylvester Stallone, Burt Young i Milo Ventimiglia  | EUA  | 2006  | DRAMA  |

image

Un respecte. Ens trobem davant la presència d’un mite. A Rocky Balboa ens trobem amb la lectura revisionada i crepuscular del mite. Alguna cosa així com Sin perdón, però sense que ningú es mori i amb personatges que en definitiva parlen més. De fet, aquest Rocky Balboa de seixanta anys parla moltíssim. Tant que segurament més d’un seguidor de l’heroi pugui arribar a inquietar-se assegut a la butaca del cine preguntant-se quan diantre començarà el combat. Tot i el risc de matxucar-los la pel·lícula, sí que els diré i perquè no diguin que hi anaven enganyats, que la boxa en aquest Rocky VI ocupa exactament els últims deu minuts de la cinta. Els quinze minuts previs una mica d’entreteniment i aquí s’acaba la cosa. Però és que aquesta pel·lícula no va ni molt menys de boxa. Va d’un boxejador, que no és el mateix.
El realment important d’Stallone és que aquest tros d’home ha estat capaç de crear dos mites incontestables, Rambo i Rocky i amb la primera entrega del púgil aconseguir per postres l’Oscar a la millor pel·lícula, i tot i així a aquestes alçades hem de sentir als “llestos de cafeteria” que és un múscul sense cervell. Bé, en el fons d’això tracta Rocky Balboa: no importa el que un lluiti a la vida, o el que aconsegueixi, sempre s’ha de començar de nou i sempre s’ha d’estar rebent i contestant cops. Als seixanta anys, Rocky és un home decrèpit que regenta un restaurant italià on explica una i altra vegada les mateixes anècdotes pugilístiques als clients, mentre es tira fotos amb ells, d’una manera una mica patètica. Tampoc molt patètica, perquè tota la pel·lícula conserva una aureola de respecte, suficientment sòbria com perquè l’espectador es senti incòmode davant la decadència del protagonista. Rocky ha rebut el cop de la seva vida amb la mort d’Adrian, la seva dona. Ara la seva existència es composa de regentar el ristorante i ajudar a tots aquells que es creuin en el seu camí. Perquè una altra cosa no serà, però Rocky sempre ha tingut un fons humà innegable. Fins l’arribada del clímax final en què ens preguntem si li saltaran les dents o no a Rocky, el guionista/director ens presenta una sèrie de situacions relatives als diferents personatges per tots coneguts. Rocky Balboa com a pel·lícula, no és perfecta, però mereix ser vista amb respecte i admiració cap una vella glòria que com tots els que ens fem grans, també ens agrada viure recordant petites batalles.

Posted by . on 01/19 at 09:56 AM

Name:

Email:

Location:

URL:

Smileys

Recordar la meva informació personal

Notificar-me de comentaris següents?

Tecleja la paraula i nombres que apareixen dintre del quadre:


Article següent: Thanks for coming ja té el seu primer disc com a premi del Vic Sona’05

Article anterior : Resum setmanal

<< Tornar