Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Amb el cap o amb l’estómac

Jordi Casals i Prat
Secretari d’Imatge i Comunicació Esquerra Osona

Des que Joan Carretero, líder de Reagrupament.cat va insinuar la creació d’un nou partit o plataforma electoral independentista per a les properes eleccions catalanes del 2011, els fets s’han precipitat i han acabat amb la sortida d’aquest d’ERC.
El fet que es negués a donar explicacions de l’article suara esmentat (amb portada a l’Avui, on es parlava obertament d’un nou partit) i el fet innegable que l’article debilitava el partit davant unes eleccions europees, on Esquerra ha trobat un candidat que il.lusiona a la base republicana i independentista en general, Oriol Junqueras, han fet que la direcció suspengués de militància a Carretero.
Així doncs, hi ha hagut trencadissa. Carretero i alguns militants més marxen i marxaran d’ERC, la millor eina de l’independentisme en les institucions polítiques catalanes.
Tothom té dret a crear un partit, només faltaria.
En la meva opinió, però, crear un partit independentista nou, com l’insinua Joan Carretero, anatemitzant el fet d’entrar en un govern i trencar la força parlamentària de l’independentisme és portar l’independentisme en un cul-de-sac.
Només un gran crisi política a l’estil italiana dels 90 (que va destruir el sistema de partits vigents per la corrupció d’uns i la caiguda del Mur de Berlín pels altres) podria portar a la ciutadania a donar suport a un partit nou i amb voluntat aïllacionista. Llavors, a Itàlia, no va ser la Lega Nord qui va ser hegemònic (ni al nord) si no Berlusconi, és a dir, mitjans de comunicació i poder econòmic. I és que si l’independentisme català ha patit d’alguna cosa ha estat la de manca de suport d’algun grup comunicatiu potent i de part del poder econòmic (com podria ser en el seu moment el Banc d’Escòcia, ara en mans de l’estat britànic).
Sense aquests dos elements, la influència mediàtica i el poder econòmic, cap partit nou pot aspirar a construir una formació amb voluntat d’esdevenir hegemònica a curt o mitjà termini. Sols podrà a aspirar a ser un grup minúscul, que pugui esdevenir un petit lobby parlamentari, a l’estil Ciutadans.
I si això succeeix, haurem de passar balanç de quants diputats independentistes hi haurà al Parlament, de moment n’hi ha 21. Un nou partit farà augmentar aquests diputats?
La Història ens mostra que només la unitat ens pot fer avançar en un procés de ruptura. La unitat a l’entorn de l’Esquerra Republicana de Macià i Companys (unitat de partits i d’agrupacions republicanes locals) va fer possible la proclamació de la República Catalana i la recuperació de l’autogovern després de segles.
Hom pot estar en desacord amb l’estratègia d’ERC de governar i des d’una majoria progressista, per tal de crear una Esquerra Nacional que sigui hegemònica en l’àmbit de l’esquerra catalana i liderar la nació cap a la llibertat nacional.
Governar per crear unes bases que ens permeti avançar cap a l’emancipació nacional, establir unes bases per tenir un teixit econòmic que miri més enllà de la frontera occidental i tingui una visió global. Per tenir una nació cohesionada des d’un punt de trobada nacional català, com ens aporta, per exemple el blindatge del català en l’educació i el Pacte Nacional per la Immigració.
I els balanços s’han de fer quan toquin, quan sabrem si les coses funcionen o no. Per exemple, haurem de valorar el finançament quan tinguem els números damunt la taula, no abans, oi?
Hom hi pot no estar d’acord, però trencar la baralla de cartes, perquè els teus plantejaments són minoritaris en l’organització no un està, és fer política amb l’estómac, no amb el cap.
Segur que tots ho fem amb el cor, però el millor company és el cap, la raó, la reflexió i, sobretot pels independentistes, la paciència.

Posted by . on 04/30 at 06:07 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: 1 de maig: Les coses no canvien gaire, potser gens

Article anterior : El Passeig acull la primera fira de formatges de Vic

<< Tornar