Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Amb manca de ritme

Dreamgirls
De Bill Condon  | Amb Jamie Foxx, Beyoncé Knowles, Eddie Murphy i Jennifer Hudson  | EUA  | 2006  | MUSICAL  | **

image

David Conill
Crític

Dreamgirls no és un biopic musical, però quasi. Els personatges són ficticis, però hi trobem no poques semblances amb la història de The Supremes, Diana Ross i el món de la Motown. Basada en un èxit musical de Broadway, Dreamgirls explica la història de les Dreamettes, un grup de tres noies, Daane (Beyoncé Knowles), Lorrell (Anika Noni Rose) i la líder Effie (Jennifer Hudson), que en un concurs de talents coneixen al productor musical Curtis Taylor Jr. (Jamie Foxx). Ell les converteix en coristes de James Early (Eddie Murphy), i amb això la seva carrera es comença a disparar. I com en tota pel·lícula que s’apreciï, comencen a sorgir els problemes entre les tres cantants, entre les cantants i el productor, entre el productor i el compositor, entre l’anterior estrella i les noves estrelles i entre un llarg etcètera.
Tot això regat amb nombroses cançons, que es divideixen en dos tipus: les que canten les pròpies Dreamettes o altres cantants com a part de les seves pròpies actuacions i les que són part de la narració musical que és la pel·lícula. Les primeres, generalment estan força ben coreografiades, són agradables per l’orella i no desentonen massa amb la pel·lícula. Les que formen part del discurs, recullen el testimoni dels pitjors moments de la Disney. Quan dos personatges estan discutint i de cop i volta es paren i es miren als ulls, un ja es tem el pitjor. Per postres, la història té un seriós problema de continuïtat. Està rodada com per capítols, i entre cada un d’ells no i ha cap tipus de transició. De cop i volta, un pestanyeja i han passat deu anys, les Dreamettes ara són un grup de heavy metal, Jamie Foxx s’ha ficat a proxeneta (i no només té l’aspecte de ser-ho, com abans) i Eddie Murphy a telepredicador. I ningú es molesta en explicar-ho. Ningú. A vegades són tan grans els canvis, que creen més d’un dubte. Així, a mida que van passant els minuts, la cosa va a pitjor, i un es desentén de la història. Tot i que per la part bona hem de destacar que el guió equilibra molt bé als seus protagonistes. Quan en una pel·lícula apareix una estrella d’un altre mitjà, com pugui ser Beyoncé, en un paper important, moltes vegades la història es decanta cap a ella sense massa sentit. En aquest cas, tots els actors, siguin de la mida que siguin, estan molt al servei de la pel·lícula. En fi, una pel·lícula amb infinitat de forats que, de tota manera, es deixa veure encara que sigui a través d’aquests.

Posted by . on 02/09 at 11:35 AM

Name:

Email:

Location:

URL:

Smileys

Recordar la meva informació personal

Notificar-me de comentaris següents?

Tecleja la paraula i nombres que apareixen dintre del quadre:


Article següent: Boys Damm compagina talent i diversió

Article anterior : El Temps

<< Tornar