Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Amb més cara que esquena…

Josep Teixidor
«Richard»

En un poblet petit de no més de 8 cases, amb la seva església, i amb les cases força allunyades unes de les altres, que a més d’una únicament s’hi arriba deixant el cotxe al ras, i baixant per un turó a peu. Casetes envoltades de molt verd i animals i si preguntes pel wàter t’obren una porta que dóna als immensos camps i et diuen que tot això és el que pots fer servir de cagadora. En una d’aquestes cases hi vivien 6 germans, 5 nois i una noia, el pare ja vidu i la mare d’ell, iaia dels joves. La noia es va casar amb un gallec d’aquests que els seus avis havien emigrat cap a l’Argentina i havien estat de sort fent força diners i, com molts d’aquells, cada estiu el solen venir a passar al poblet de Avión, ple de grans xalets, on aquests amb grans cotxes cada estiu refreguen pels nassos als veïns de les poques cases que mai van voler travessar el mar per arribar a l’Amèrica aquella a buscar fortuna, que la cosa els va anar molt bé.
El primer estiu que la noia va tornar de vacances ja feta tota una senyorassa de marit amb possibles, enlluerna els germans explicant-los com es viu allà i els fa agafar tantes dentetes que els dos grans, un de 24 anys i l’altre de 22, se’n van amb la germana. Tant els nois com la noia són rossets, ella molt maca i ells forts i ben plantats. Després de dos anys van tornar per passar l’estiu i la noia va ser l’encarregada de preparar els altres tres, a la iaia i al pare de la sorpresa que s’emportarien amb el canvi dels dos nois, que sempre havien estat forts com roures i cuidant el bestiar, porcs, vaques i xais.
Doncs ara aquests s’havien convertit en dos transsexuals d’aquells que encara que tot sigui sintètic, carregats de silicona, estan que treuen el singlot. La iaia i el pare això els va fer perdre els papers i com ja estaven força delicats, aquests dos ara transformats en dues, decideixen fer companyia als altres i quedar-se a veure què podia passar. La cosa es va allargar i van decidir sortir de festa per no estar a casa sempre tancats i voltant per Pontevedra i els poblets del voltant i els coneguts dels altres germans no tenien ni idea que aquelles dues rosses carregades amb aquell bé de Déu de pitrera, ben enlairades i grosses, i aquells culets rodonets, eren els dos noiets germans i que encara portaven el “somelé” entre les cames. Ningú en sabia res… i qui seran? I què hi pinten amb aquests? Tot era un xiu xiu, fins que un xafarder no va parar fins que buscant tota classe d’estratagemes, es va quedar bocabadat en descobrir que aquestes dues formoses eren aquells dos germans. Collons i més collons. Qui ho hagués dit que eren mariconets disfressats de dones! La cosa va anar a més. Tothom parlava del mateix i amb el boca orella la cosa va anar a més i durant un temps van tenir molts problemes, ja que alguns dels que havien estat els seus amics quan s’inflaven de ribeiro, buscaven a les transsexuals, perdent el cul i el cencèrrum per passar una bona estona al mig de tanta silicona sense importar-los el que encara hi penjava entre les cames. Fins i tot un dels de la sotana d’allà va xisclar en el pregó de missa que aquests són antinaturals, i va demanar que els veïns resessin perquè allò no fos un altre “cuento xinès” dels d’ells, com Sodoma i Gomorra, i que per culpa d’aquests dos, molts nois s’havien amariconat.
A els altres tres germans les coses també se’ls van posar fotudes. Els xiulaven pel carrer quan sortien i les noies que els havien anat al darrera, ara en fugien com boges. Ara aquests viuen tots a Gijón, on se’ls va acabar tanta tonteria dels quatre que mai volen entendre res.
Un altre d’aquests poblets petits també està amb l’ai al cor. A San Pedro de la Viña, a Zamora. Aquest any l’alcalde, a ben segur un home catxondo d’aquests sense por d’anar a l’infern, ha decidit que a les festes del poble i en el concurs de neteja de tractors, junt amb els veïns, que hi participin dues esculturals “gogós” mig despilotades, mamellam a l’aire i un petit tapa figues, que amb galledes, esponges i sabó donaran ànims als concursants que ja al·lucinen mugronets, mentre que les filles de Maria s’esmolen les ungles perquè ja veuen dimonis per tot arreu. Altres dones més divertides diuen que aquestes faran tornar a agafar més trempera als homes i així elles podran passar una bona nit de festa major. I contents també els joves de beure tant pit i cuixa, que no sigui de vedella. I mentre uns que tot bé, altres, com no, ja s’estan pensant per l’any que ve, que també hi portin dos estrípers nois per fer-les contentes a elles mirant tants bíceps i paquets…
I és que, sigui en poblets petits o grans capitals, quan les coses no s’entenen, doncs és que no. I això és el que li va passar un diumenge entre missa i missa farà un any a un vicari d’una església del barri gai de Madrid, Chueca, en veure passar per davant les carrosses del dia de l’orgull gai amb tanta maricona mig conilla, cantant i saltant com boges, que se li va girar l’olla, es va desmonyar i va treure la bandereta gai al carrer, i tirava petons a tot Déu. Aquest acabava de sortir de la sagristia…

Posted by . on 04/29 at 09:56 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Vic ja compta amb un nou circuit esportiu

Article anterior : En Sebastià, la nova mascota de la biblioteca de Taradell

<< Tornar