Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Anar a una JMJ?

Mn. Jaume Casamitjana i Vilaseca
Delegat de joves del Bisbat de Vic

Fa pocs dies, compartia uns bons moments amb els amics de la colla, els de tota la vida. La conversa discorria distesament, entre cervesa i cervesa. Vam tocar molts assumptes (indignats, la crisi laboral, el Barça, política municipal…) i cap al final va fer acte de presència, sense buscar-ho, el tema de la fe. He de confessar que el sentir de la conversació va virar cap a altres registres, com ara el del dubte o el pessimisme. Interiorment se’m va suscitar un interrogant ja massa habitual: què hem fet malament per no despertar l’entusiasme entre els joves a l’hora de parlar de la fe? Mentre intentava donar-hi resposta, sense saber com, vaig introduir la qüestió de la Jornada Mundial de Joves que enguany es celebrarà a Madrid aquest agost (es preveu que uns dos milions de joves hi assisteixin). També vaig parlar-los dels 4000 joves que acollirem al nostre bisbat els dies previs a la JMJ. Vaig percebre un cert canvi en l’esguard d’alguns, propiciat sobretot per la curiositat: “Què és el que motiva que, en el segle XXI, dos milions de joves d’arreu del món no escatimin esforços per trobar-se enmig de les vacances?” Això em va donar peu a oferir una mirada més global, i a parlar de la JMJ com un gran viatge en que ens trobarem amb persones de moltíssims països del món, amb llengües, races, cultures i tradicions totalment diferents, però totes unides per celebrar i viure l’experiència del ser creient en el Déu de Jesucrist. La conversa va tornar a animar-se, i van posar-se sobre la taula els reptes actuals del jove cristià, amb les seves dificultats evidents, però també amb els somnis del qui anhela un món millor.
Aleshores vaig adonar-me que, en massa ocasions, quan parlem de la fe ens movem en termes de pessimisme o desafecció. Quantes vegades en les nostres parròquies o grups tenim la sensació de que som una minoria, que no som representatius o que estem sols… En canvi en motiu de la JMJ podrem donar-nos compte que, tanmateix, són molts els que cada dia donen testimoni de Jesucrist en les diverses realitats a on estem presents els joves: a l’institut, a la universitat, al treball, al temps lliure… Mostrant en definitiva que la fe pot donar sentit a les nostres vides. I és que si un descobreix el moll de l’os i els valors inherents al missatge de Jesús, veurà que ser cristià no és anacrònic. Més aviat, tot el contrari. És un missatge per al present i una opció de futur. Això suposa anar contracorrent? Potser sí, però és que avui cal nedar a contracorrent si es vol afirmar que és més valuós el ser que el tenir, o que el més valuós no és ser un esclau del desig sinó ser amo dels teus desitjos, o que allò que realment guareix és la capacitat de perdonar i no l’esperit venjatiu del “torna-t’hi”.
Qui ho sap, però potser la Jornada Mundial de Joves i els Dies Previs d’Acollida a la nostra diòcesi poden ser un bon pretext per sacsejar i activar els nostres joves, a cops massa poc engrescats per transformar el nostre món. I és que la fe és el llevat que pot catalitzar la revolució més esperada, la de la civilització de l’amor.

Posted by . on 06/16 at 10:21 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Un concurs d’idees per col·locar 12 milions d’euros en canonades

Article anterior : Ciència i religió

<< Tornar