Usuaris registrats:
Accedir-hi
A punt de fer 94 anys l’adober Andreu Colomer Munmany desprèn una vitalitat envejable quan recorda i explica part de les seva vida dedicada al negoci de la pell. Rebesnét de Jaume Munmany, primer mestre adober de la família, ha continuat el negoci familiar consolidant-lo a partir de noves tècniques que han potenciat la recerca i la innovació tecnològica en el Grup Colomer Munmany. Condecorat amb la Creu de Sant Jordi, ha estat membre de l’organisme especialitzat de les Nacions Unides pel Desenvolupament Industrial (ONUDI) i president internacional dels adobers. A més de ser el fundador del Museu de l’Art de la Pell de Vic, recuperar el Convent de Sant Domènech, la Casa Caritat i fomentar l’IES Vic, entre d’altres. «M’estimo la ciutat i ho faig per gust», assegura Andreu Colomer Munmany.
VIDA ACTIVA I AVENTURERA
El rebesavi d’Andreu Colomer Munmany, Jaume Munmany, va obtenir el títol de mestre el 1792, «després de tres anys de ser aprenent, vivint amb el mestre per aprendre a adobar bé la pell, el gremi d’adobers i guanters, perquè Vic també venia guants, es reunia i atorgava el diploma professional que acreditava la teva capacitat per a iniciar l’activitat». Un títol que ha anat passant de pares a fills, «des de finals del segle XVIII que som pellaires».
Les ordenances del gremi deien que pel fet de ser mestre tenies dret a obrir un comerç a la zona de la parròquia, o sigui que «la meva família és empresària des del segle XVIII».
Andreu Colomer Munmany va començar d’aprenent a l’edat de 15 anys. Ja de jove tenia una vida activa i va destacar per ser de la Joventut d’Acció Catòlica. Nascut el 1913, tenia 23 anys quan va esclatar la guerra i va haver d’exiliar-se, «un dia em va cridar el comitè revolucionari d’aquí Vic i en baixar l’escala em veia mort». Va organitzar la seva pròpia marxa i va arribar a Brussel·les amb quatre francs i mig a la butxaca. «Allà tenia un conegut que em devia diners, i com que no em podia pagar, a canvi em va donar un plat a la seva taula i em va proporcionar una habitació a unes golfes per dormir». Va entrar de peó en una fàbrica i al cap de tres anys en va sortir tenint despatx propi i set persones al seu càrrec, era el dia abans que les tropes de Hitler entressin a Brussel·les.
Article següent: Els alcaldables de Vic volen tornar a estudiar el projecte del barri de les Adoberies
Article anterior : Del receptar al prendre
| Maig 2012 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| D | D | D | D | D | D | D |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Ràdio Vic, 90.3 de la FM

