Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Angines trencades

Joan Turró
Director

Aquests dies diuen que hi ha una ‘passa’ d’angines. L’Eva, la meva filla gran i afectada, tenia el coll ple de tatxes blanques i no es podia empassar ni la saliva si no era acompanyada d’uns terribles gemecs… L’avi li va receptar un antibiòtic -parlem del matí del 5 de gener- i tot feia presumir un dur cap de setmana.
A mig matí vaig recordar que en Martí, el marit de la cosina germana de la Teresa, ens havia comentat que els seus fills no es perdien mai l’escola a causa de les angines, perquè els hi “trencava”. Vam revolucionar la parentela i el bon Martí va venir a casa a mitja tarda per fer la tal trencadissa a l’Eva: «aquest vespre podràs anar a rebre els reis…», tal era la seguretat d’en Martí en els seus recursos. L’Eva no va sortir aquell vespre, però l’endemà a la nit ja va anar a sopar amb les amigues i el diumenge feia vida normal (?).
Explicant el fet, la mare Maria va recordar que el seu pare -mort a la Guerra Civil- ja els hi trencava a ella quan era petita. El meu avi -de nom també Martí- havia après la tal tècnica del fuster d’una fàbrica tèxtil de Ripoll de la qual n’era el director. És molt senzill: es palpen els avantbraços tot buscant unes petites minoves, amb els dits es van empenyent cap al canell i allà es pressiona amb força fins que es rebenten. Ahir ho parlava amb en Toni, un bon amic, i em va explicar que el grup de recerca folklòrica d’Osona està recopilant informació sobre remeis antics, i “trencar” angines té capítol propi, perquè hi havia -a banda dels braços- qui buscava les minoves als laterals del coll, però algun salvatge es veu que també ho feia a les orelles… Per cert, l’Eva, els tres dies d’antibiòtic els va complir.

Posted by . on 01/12 at 11:19 AM

Name:

Email:

Location:

URL:

Smileys

Recordar la meva informació personal

Notificar-me de comentaris següents?

Tecleja la paraula i nombres que apareixen dintre del quadre:


Article següent: Reflexions des de la ciutat de Vic (primera part)

Article anterior : La família que defensa l’Església

<< Tornar