Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«Aquest 2010 hem d’estar preparats per passar-ho malament»

Les associacions d’empresaris d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa han creat recentment una associació per tal d’unificar esforços i tenir més força davant les diferents administracions. Un dels primers passos ha estat el que ha fet el Consell Empresarial d’Osona d’aprofitar ja l’estructura de serveis que hi havia al Ripollès. La nova associació està elaborant el pla estratègic on vol deixar visibles els objectius que s’han marcat.

VIC | J.T./P.P.- Les associacions empresarials d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa van portar a terme a principis de desembre el primer acte conjunt des del seu anunci de col·laboració. Ara toca treballar per treure el màxim rendiment d’aquesta unió.
Com s’ha organitzat l’acord entre els diferents consells empresarials?
Es tracta de tres associacions d’empresaris properes, i que ja comptaven amb empreses de les tres comarques que feien coses conjuntament. El fet d’afavorir les comunicacions entre les tres comarques ens ha portat a pensar que es podia potenciar la cooperació empresarial. Vam pensar que podíem defensar temes empresarials conjuntament i treballar plegats per moltes coses. També va néixer el fet de compartir serveis. El Consell Empresarial d’Osona (CEd’O) tenia voluntat d’oferir serveis a les empreses i per això s’ha arribat a un acord per oferir des del Ripollès serveis de gerència i serveis tècnics, ja que es té una estructura tècnica on treballen 11 persones.
Ha estat fàcil l’acord?
L’esperit de col·laboració entre les tres comarques és fantàstic. La diferència és que la Garrotxa va amb una segona marxa. Osona ha tingut molt clar que volia dotar de serveis el Consell Empresarial d’Osona i entrar a tenir una associació activa i potent. La Garrotxa encara no té clar si és aquest el model de patronal que vol o bé vol seguir tenint el model de patronal de lobby.
Quins objectius s’han marcat?
Hem de dir que l’estructura del CEd’O ha canviat. Fins ara recollien totes les associacions d’empresaris i es feia de cúpula i es reunia sensibilitats per defensar interessos davant l’administració. S’entenia que els serveis es donaven des de cada associació però això donava una capacitat petita. Ara el que fem és dotar d’estructura l’associació i aquesta és la que dóna el serveis.
Aquesta unió és un pas endavant per ser més forts…
Segur. Estratègicament és una posició important. Posaré un exemple. Jo puc dissenyar un programa de suport pel Ripollès. Si és ambiciós, no es pot dissenyar per 10 empreses, ja que segurament la despesa del programa és gran i s’ha de veure que es reinverteixi i es resolgui el problema. Això dóna potencialitat important per afavorir la cooperació d’empreses de les diferents comarques per executar programes conjunts i capacitat per demanar a l’administració programes que individualment cadascú de nosaltres, l’administració no les hagués donat.
Com s’ha estructurat?
En quatre gran àrees. Una és els serveis a les empreses, des d’informació, tràmit de subvencions, normativa, emprenedoria. La segona són els serveis per a l’ocupació, el que és borsa de treball, selecció de personal i necessitats de capital humà, entre d’altres. La tercera és la formació, orientada a millorar el capital humà, així com l’anàlisi de la formació i com es fa. La quarta i última és la comunicació.
Quina relació hi ha amb l’administració?
El cert és que no es descarta portar projectes cooperatius amb l’administració. Ara neix el Consell Econòmic i Social d’Osona i CEd’O ha presentat una proposta per aglutinar les ofertes de mobilitat laboral de les comarques veïnes, i que les enviï a entitats que fan atenció a persones ocupades. Igualment es treballa amb sindicats i també en l’àmbit programes europeus, que tindríem capacitat per anar-los a buscar.
Aquesta relació comença pràcticament coincidint amb l’obertura de Bracons…
Estic convençut que l’obertura de Bracons ha estat la gota que ha omplert el got. La relació entre comarques hi ha estat sempre, afavorida per comunicacions potser més entre Osona i el Ripollès. Bracons ha tancat el triangle. Tothom ha analitzat el que tenia a l’altra banda, des de la Universitat de Vic als ajuntaments, i això ha despertat que s’acabessin lligant temes que eren soterrats i que han aflorit amb més força.
Quin és el pla estratègic amb el qual treballen?
Hem començat a dissenyat l’esbós dels objectius proposats, com avançarem pel que fa al catàleg de serveis, on volem anar i que volem ser. Canvia el mapa i en aquest moment el CEd’O vol aglutinar empreses individuals, dissenyar que necessiten les petites i mitjanes empreses i que els podem oferir. El cert és que no hem d’oferir el mateix a una gran empresa que a una empresa petita. De moment estem treballant per definir aquests objectius.
I que ens pot dir de la paraula màgica: innovació?
Jo penso que sempre es parla d’innovació i hi ha la tendència a pensar en innovació tecnològica. No és ben bé això. Jo l’entenc com la capacitat de fer coses diferents al que fan els altres -un exemple pot ser Zara, que canviat els hàbits de la gent. Un dels reptes és analitzar quines potencialitats de sectors tenim al territori i en quins àmbits podem innovar. En alguns veure quines referències tenim i com ens podem donar suport amb els centres tecnològics. Però per mi el més important, per exemple, en el metall, és fer un estudi per saber les necessitats futures de les grans empreses. Això serveix per subcontractació i per futurs mercats. Si som capaços d’identificar aquestes capacitats de negoci, podem ajudar i recomanar a empreses que es puguin posicionar en un futur. Això ajudarà en dos aspectes: d’una banda ajudarà les empreses a dissenyar el pla estratègic de futur i de l’altra, ens permetrà un catàleg formatiu per poder formar els treballadors i quan les empreses els necessitin ja estiguin preparats.
Hi arribarem a aquest futur?
El futur ens l’hem de treballar i guanyar. El present és delicat, fotut per les empreses. Penso que tenim una crisi important. Es parla del rebrot de crisi, si serà en V, U o L en funció del que es trigui a sortir-ne. El més important és veure com sortirem de la crisi, amb el factor determinant de la mortalitat d’empreses. Una empresa es pot aprimar per la crisi -perdre un % dels treballadors. Si una empresa redueix personal, quan repunti la feina tornarà a treballar i el rebrot serà més ràpid. Si l’empresa tanca, es crea buit de mercat i fins que es detecta i un emprenedor genera una empresa, passarà més temps fins que vagi bé i llogui gent. El procés d’obrir una empresa, crear expectatives, créixer i contractar personal és de 2-3 anys. El rebrot d’una empresa que s’ha aprimat és més àgil i afavorirà la reactivació de les altres empreses.
Quan s’acabarà aquesta crisi?
Ningú s’atreveix a dir-ho. He escoltat en diferents conferències que d’aquest 2010 no podem esperar-ne gaire res de bo i que ens preparem per passar-ho malament, i que el 2011 hi ha expectatives d’aturar les baixades i es comencin a veure indicadors. La realitat de les xifres, amb un indicador com l’ocupació, que es continua destruint, és preocupant. Parar la tendència i generar ocupació no es fa en pocs mesos. Fins 2011 no veurem regeneració. El que és veritat és que necessitarem unes altres persones. La Xina en temes productius serà la fàbrica del món. Nosaltres hem de buscar estratègies diferents, no de producció massiva i de baix cost. Segurament haurem d’inventar estratègies perquè ocupem la gent que tenim. De crisis se n’han patit moltes i n’hem sortit canviant.
Quin paper pot jugar la Universitat de Vic?
Pensem que la col·laboració serà intensa. A banda que és una peça important pel que siguin temes de formació, a l’hora d’oferir la formació i analitzar quina falta. Una de les claus de formació és fer tota la que puguem amb UVic i per tant, la formació de reciclatge que es faci tingui una titulació de la UVic. És una cosa que donarà garanties i imatge.

Posted by . on 01/28 at 11:23 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Roda inicia el projecte de la llei de Barris

Article anterior : La UVic signa el contracte programa

<< Tornar