Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Ara ve Nadal…

Josep Teixidor
«Richard»

Ara bé Nadal… amb allò del gall i a la tia Pepa n’hi darem un tall. Això és per als que encara els pica la nostàlgia o la tonteria. Quines festasses els cauen al damunt. Això de celebrar aquest naixement del fill d’en Josep i la Maria verge segueix durant molt.
Grans béns de Déu de taules ben engalanades per uns àpats carregats de grasses que ens deixen la panxa grossa i uns flotadors que ens costarà un colló treure’ns del damunt. Agafa també unes bones xerinoles que amb el cava ens deixen carregats de gasos. Són dies d’atipar-nos de teca i xarrupar com esponges.
A mi aquestes festes ja no s’em posen gens bé, és més, em costa pair-les i sort que no sóc sol. N’hi ha molts que els rellisquen i voldrien hivernar fins que haguessin passat. Jo no puc amb elles. Què cony em passa? Tan que m’havien agradat i ara m’agradaria poder tornar a sentir el que en diuen l’esperit aquest Nadalenc, aquella emoció que ja fa anys se me’n va anar a parir avets… Tornar a sentir les ganes d’anar a buscar molsa (ara esta prohibit), fer el pessebre amb el nen acabat de sortir de l’ou del colom… amb el bou, la vaca, l’àngel aquell que se’n va anar de boques i li va xivatar a en Josep que el basto el tenia florit. Els tres reis de l’Orient amb el seus camells, els pringats pastors… els ànecs… les gallines i el riu de plata, però em sembla que pel que fa al meu cas, tota aquesta història nadalenca me la van desmuntar, entre d’altres, aquests grans caps grossos que es dediquen a posar la història al seu lloc (això diuen), molts d’aquests que sembla que la seva paraula va a missa.
Diuen que tot això no és més que un altre conte d’aquells de la vora del foc amb pa torrat fregat amb all, que la vida i la història solen ser… “dura i crua”, que si és com diuen els que hi tenen muntada la paradeta, en Josep hauria estat un cornut. Allò de la Maria i els coloms, “tela marinera”. Que el nen que hauria nascut un 25 de Desembre era un il·luminat, que això de tres reis… un de blanc, un de ros i un de negra amb l’estrella aquella amb cua… ja és massa. I que tot això hagi sortit d’un lloc que porten des d’abans d’aquest naixement anant a hòsties sense que hi hagí cap Déu capaç d’arreglar-ho.
Collons que m’agradaria tornar a ser innocent, mamar-me allò del tió, això de picar una caixa de fusta tapada amb llençols i que a cops de basto mentre xiscles, cagar, aquest esquitxés de debò. Tornar a tenir el bon rotllo per cantar que a Betlem me’n vull anar… vols venir tu rabadà...
Tornar a disfrutar amb els gustos d’aquells canelons, pollastres de pagès, i la carn d’olla… però tampoc tot això ja sol estar també aigualit. Els canelons són congelats, els pollastres perden plomes, el caldo és de tetrabric o millor dit de tetrafriki. Molts esperen tenir bona coca per enxufar-se-la pel nas. Res a veure amb el que ha de ser Nadal i el rotllo de la simbomba.
I com si en Josep, la Maria, el ramat i tota aquella colla no n’hi hagués prou, va parir la vaca i ara està de Moda el Santa Claus. Aquest Pare Noel ens arriba d’Amèrica i no d’on els moros van a garrotades. Té més que pebrots la cosa, tot plegat per mi, ho trobo una passada de rosca. Quin mal rotllo em dóna tanta parafernàlia i tant papanates cantant nadalenques en anglès.
Però bé, fem allò que diuen de tenir la festa en pau i bona harmonia, que a tots els que aquestes festes se’ns ompli tant la bufeta, no se’ns en vagi la pinça i sapiguem estar junts amb els que encara al·lucinen campanes… carbó, or i mirra. I que ens les puguem passar el millor possible.

Posted by . on 12/03 at 11:32 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Punt i final a l’Any Maria Àngels Anglada

Article anterior : Pluja d’estrelles a Catalunya.  Guia Michelin per a Espanya i Portugal

<< Tornar