Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Arquitectura sagrada

Pere Tremolosa
Coordinador Científic

Des de fa miŀlennis la humanitat ha construït llocs per comunicar-se amb els seus Déus, construint temples arreu del món.
Per distingir els edificis sagrats és necessari comprovar l’existència de quatre característiques bàsiques que els diferencien de les altres construccions, aquestes característiques són: una orientació adequada que permeti utilitzar-les per preveure el moviment dels astres i un major aprofitament de la bioenergia; la utilització d’uns materials concrets en la seva construcció i mides concretes; principis geomètrics específics i finalment és molt important l’existència d’intenses forces teŀlúriques en l’emplaçament.
Gràcies als anàlisis realitzats pel mètode del Carboni 14, s’ha pogut saber que la construcció de Stonehenge fou amb tres fases, la primera data del 2800 aC, la segona del 2130 aC, la tercera fase acaba amb la creació d’un Stonehenge molt semblant al que coneixem actualment amb un cromlech format per trenta menhirs que es diferencien de la resta per la seva situació i per la superposició d’altres trenta pedres gegants. A l’interior d’aquest cercle de pedres s’aixequen cinc trílits ordenats en forma de ferradura oberta cap al nord-est. Stonehenge complia un concepte astronòmic i les pedres utilitzades en la seva construcció eren de granit i minerals amb presència de quars, ja que el quars es considera un mineral molt especial en totes les civilitzacions.
Un altre exemple d’arquitectura sagrada el trobem en diverses catedrals franceses com Notredam, Chartres o Reims entre altres, curiosament existeixen dues forces d’emissions teŀlúriques al subsòl d’aquestes edificacions.
Als Estats Units existeixen unes figures de mesures gegantines que només es poden observar des de l’aire, són figures que representen serps com la situada a Brush Creek a l’estat d’Ohio, curiosament construïdes al costat de cursos d’aigua fet que confirma la funció de centre teŀlúric.
Els megàlits també es troben en llocs molt significatius i amb forces teŀlúriques, alguns exemples d’aquests megàlits els trobem a les illes de Palma, Lanzarote i Canàries. A la Península els trobem a Galícia i Catalunya entre altres.
Les piràmides d’Egipte són importants referències d’arquitectura sagrada.
Els Maies, Asteques i Inques construïen grans monuments seguint les normes de l’arquitectura sagrada, construint grans temples, piràmides i observatoris astronòmics. L’observatori americà anomenat el Cargol de Chichen Itza, a l’antiga ciutat maia de Yucatan (Mèxic), és un monument maia construït fa mil anys i dedicat a l’observació astronòmica seguint els paràmetres de l’arquitectura sagrada.
A la ciutat asteca de Tenochtitlan, l’àrea sagrada estava dominada per una gran piràmide, a dalt de tot de la qual hi havia els temples bessons de Tlaloc, el Déu de la pluja i Huitzilipochtli el Déu del Sol.
Rituals relacionats amb l’arquitectura sagrada els podem trobar en cultures d’antiguitat molt remota, ja que era costum fer sacrificis humans, les víctimes d’aquests rituals s’enterraven als fonaments dels edificis, ja que creien que l’ànima del difunt vivificava l’edifici.
El simbolisme mític de dalt d’una muntanya prové de quan es creia que era el punt d’unió entre el cel i la terra, per això els temples de moltes cultures han mostrat la tendència de ser construïts a dalt de muntanyes o turons.
Per completar el simbolisme dels temples crec que és necessari referir-se als pobles que, en general, no construïen cap tipus d’arquitectura sagrada ja que consideraven sagrats els llocs naturals, aptes per celebrar rituals de culte i adoració als seus Déus. Entre aquests pobles podem citar els celtes i germànics que veneraven les seves divinitats als boscos, fonts, cims de muntanyes i rius.
Altres pobles com els Grecs i els Romans, tot i que edificaven temples, també veneraven llocs naturals.
Els meteorits o pedres caigudes del cel també s’adoraven en quasi tots els pobles antics, alguns d’aquets pobles creien que eren trossos despresos del cel.
Com podem constatar les forces teŀlúriques eren molt respectades pels nostres avantpassats a l’hora de construir els seus temples.

Posted by . on 12/24 at 10:24 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Port de Llançà

Article anterior : «Osona és una comarca amb molt esperit viatger i aventurer»

<< Tornar