Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Atemptats contra la llibertat i la democràcia

Josep Bruch i Miralpeix
Articulista

Aquests dies estem assistint a una lluita veritablement transcendent, del resultat de la qual et pot dependre alguns aspectes importants del nostre futur com a ciutadans, tant pel que respecte a la llibertat com a la democràcia.
Estem parlant del cas Assange (o Wikileaks) i de la Llei González-Sinde. Pot ser hi haurà algú que pensi que aquests dos casos no tenen res a veure entre ells, però s’equivoca completament.
Quan a la llibertat. Des de sempre, els governs han intentat controlar la xarxa, és a dir, Internet, ja que és un mitjà que, al revés dels normals de comunicació, no n’han aconseguit un ple control, cosa que els molesta profundament. Els mitjans públics, ràdio, televisió, premsa escrita, etc., tot i que no ho pugui semblar, estant sotmesos a un control ferri per part dels governs, dels partits polítics i dels veritablement poderosos. Però la xarxa és una altra cosa. Se’ls ha escapat de les mans, i això els preocupa. Fins a tal punt, que han decidit, d’una vegada, treure`s la màscara i deixar veure, públicament, qui són, que fan i el que pretenen vers internet i el món.
Les burdes, brutes i mafioses maniobres que, en nom d’una suposada justícia, han muntat els serveis secrets americans en contra de Julià Assange, son tan evidents que dubto que hi hagi ningú, amb un mínim de seny, senderi o enteniment, que no li resti clar. Es tracta de tancar la boca, pels mitjans que sigui -no m’estranyaria gens ni mica que el pobre Assange tingués un d’aquests accidents inexplicables que li costes la vida-, a una persona que ha tingut la gosadia, en nom de la llibertat, de donar a conèixer de forma clara i expeditiva, a tot el món, el que molts ja sospitàvem, afegint-hi alguna cosa que sí, realment, ens ha agafat per sorpresa. Hi ho ha fet, precisament, pel conducte que més odien els governs. Pel que arriba directament a totes les llars dels que estem mínimament interessats en el que passa al món, i que, pel seu propi pes -la xarxa és més poderosa del que sembla-, ha mogut, després, als mitjans tradicionals a publicar-ho, deixant en calçotets a tota una colla polítics, aquests mentiders i galifardeus de professió, que es pensen que són els amos de tot i poden fer el que volen. Aquest cop han agafat por. No controlen totalment internet, i per això han decidit acabar, de qualsevol manera, amb la persona que ha ensenyat al món les seves vergonyes, i els hi ha demostrat que, dissortadament per a ells i sortosament per a nosaltres, encara hi ha espais de veritable llibertat.
Quan a la democràcia, i atemptat també contra la llibertat, parlem de la Llei González-Sinde (o simplement Llei Sinde), anomenada així només per que, com a bona criada dels americans, als quals s’ha venut de forma descarada, aquesta ministra ha colat, sense solta ni volta, en la Ley de Economia Sostenible. De ben segur ja s’ha garantit la jubilació. Defensant a capa i espasa els interessos imposats pels americans i per les multinacionals de la imatge i el so, vol evitar de totes totes les descàrregues per internet, criminalitzant-les amb una llei fraudulenta. A banda que, físicament, això és impossible, en el seu afany s’ha passat pel forro tota la possible jurisprudència dictada fins ara pels jutges: jo suposo que més de tretze sentències en contra del que ella proposa es pot considerar, com a mínim, jurisprudència. Així, deixa als jutges per analfabets i incompetents, i com diuen en dret, els substitueix vulgarment, i al seu lloc vol posar una ‘comisión administrativa’ que, formada pels seus ‘amigotes’ i capos, podrà prendre, directament, unes decisions que, única i exclusivament, corresponen al poder judicial. Però això no és tot. Per més INRI, varen intentar aprovar la llei sense que ni tant sols passés pel senat. En petit comitè, molt ben pagat, suposem, per tal que ningú no se’n assabentes fins que tot estigués ben lligat. Gràcies a l’acció ciutadana, aquesta maniobra plena de nocturnitat i traïdoria li ha sortit malament, però el Sr. Rubalcaba, també peó a sou dels EE.UU, ja ha dit que tornarien a presentar la llei. Cal estar, doncs, al cas i no abaixar la guàrdia. Quin país és aquest, on els seus ministres es venen als interessos de les potències estrangeres?
No m’explico més, doncs tot i que els temes donen prou per a fer-ho, no hi ha suficient espai en tot el periòdic, però sí que faré l’al·legat final: O ens revoltem tots contra aquesta colla que, segons el meu personal criteri, practiquen descarada i impunement el terrorisme d’estat, intentant ofegar la llibertat i la democràcia en benefici propi, o estem perduts. Com tinguin èxit, potser el nostre futur serà com el d’algunes pel·lícules de ciència ficció, en què l’única música que podia escoltar lliurement la gent eren cançons infantils; no es podien llegir llibres; només hi havien els diaris de l’estat, i fins i tot les converses més personals i íntimes eren intervingudes pel govern.

Posted by . on 12/30 at 11:53 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: De com l’Artur es va colar a la festa del ‘rei Artur’

Article anterior : Terra Santa (1)

<< Tornar