Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Barri xinès a Vic

Josep Teixidor
«Richard»

Estic, gràcies a un conegut, ficat en mig de dues noies que treballen de putes i el xulo “macarró d’elles” tinc la sort que li caic bé i això m’ajuda a ficar el nas en aquest xiu xiu que alguns fan córrer per Vic. Diuen, es diu, que algunes noies de color, això sí, molt discretament, com si es passegessin, van a la caça i captura d’algun passerell perquè els canti una estona ficat a la gàbia i després de que esquitxin ell i la cartera, au, a escampar la boira. Ell, que em diu ser el “cuidador” d’aquestes dues, m’explica que sí, que és veritat, i una d’elles és de les caçadores d’ocellets. Em diu que tan ell com uns altres estan mirant la manera com poden muntar el puterio i a quin lloc. Segons diu, a de ser tot molt discret per començar o tenen por que tot just ho facin, ja els engeguin la cavalleria a sobre. De moment estan a la que salta la llebre, no tenen res clar. Diuen que a Vic ho tenen força cru, però elles no volen baixar a Barcelona, n’està tan ple que entre elles es fan la guitza. Una em diu que molts ja saben que hi són i les busquen, i així ja porten mig any.
Podran o no, moriran amb aquesta intenció d’aquí a Vic i així un carrer amb el temps dedicat a l’ofici, del conte del cony de pre-pagament “el més antic del món” si a la Barcelona de l’Hereu, alcalde, n’està ple a rebentar. Doncs perque aquí a Vic no hi podem tenir un petit barri que no a pas de ser xinès. Pot ser universal perquè n’hi ha aquí ja de tot el món ficades per tota la plana en pisos dedicats a aquest negoci.
I és que aquesta ciutat és un lloc on de sempre tot es fa amb excessos. Amb els calers uns en tenen per parar el tren i d’altres, ni un cèntim, d’esglésies i Convents en tenim un fotiment, i tot i ser la ciutat dels Sants s’hi hi ha tantes putes ja ficades en pisos de “xaxaxà” i altres amb la llista d’espera pel carrer. Això vol dir que hi ha molts puteros.
A Vic m’explicava un avi molt gran, que el joc i les putes mai desapareixerien. Tot i que el joc ja no hi era com abans, el d’aquestes que s’obren de cames quan s’obre la cartera, va a més, i que com està tot, a veure com pararan això de voler tenir el seu propi barri.
I com que això va del gremi de les putes “dit sempre amb el respecte que tothom ens mereixem”, em diu aquella amiga que ja ha deixat l’ofici, però no el benefici, que ella és ara Madamme o sia “alcahueta” i que al seu pis de luxe, ella en diu de “alto standing” hi té fins i tot una “palanganera” encarregada de netejar bé el material després de la feina, cosa que no tindran mai les que van de lliure pel carrer, que van amb el sifó. Ella hi està totalment en contra.
Una d’aquestes noies de la mala dita “vida alegre” que diu se sap la Bíblia en vers, que les lleis que hi ha pel seu negoci no hi ha Déu que les entengui. Els que mantenen que això no és legal, són els que amb elles s’hi foten les més grans esterrossades, que com són els que remenen les cireres van més carregats. I serà o no i serà mai a Vic un lloc pel putiferi, ens hi acostumarem si arriba a ser-hi.
Al poble de Bellveí del Penedés, a Tarragona, de tant sols dos mil habitants, estan encantats amb el que ells en diuen tenir més que un club, és un dels més gran clubs de putes que funciona molt bé gràcies als d’aquell ajuntament, socialistes, convergents i també els del PP, que diuen tenir el negoci que més raja pel poble i gràcies a això, aquesta casa gran de putes que ara es diu un club, els paguen las festes del poble i de l’equip de futbol. I Santes Pasqües. Tots contents.
En aquells anys que els del clero i la Guàrdia Civil tenien la veu cantant, de Vic i dels vigatans mai va tenir cap problema. La més gran casa de putes que hi ha hagut era “Ca la Gitana”. Mai ningú es posava les mans al cap quan aquesta les treia a passejar pels carres com si anessin a una professor, cosa que feia encendre el ciri a més d’un que mirant els béns de Déu anava a que li apaguessin, i una xafarderia d’aquell temps que feien córrer segur amb força mala hòstia, era que tant els de l’ajuntament que tenien els polvos gratuïts com el bisbat, eren accionistes de “Ca la Gitana”. El que sí va ser segur que sense esta en cap guia turística, va ser un lloc dels més visitats.
Ara a esperar. Serà o no serà? N’hi haurà, o no n’hi haurà? Voltaran o s’amagaran? Tindrem a la ciutat dels Sants el carrer del pecat?

Posted by . on 10/08 at 10:00 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Cap de setmana Ibèric a Folgueroles

Article anterior : La tardor i la cuina tradicional

<< Tornar