Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Blondie

image

Josep Llusà
El Grapes

Als anys 70 a Nova York sorgia un emblemàtic club anomenat CBGB, que va ser una gran plataforma per donar a conèixer a la majoria de grups de la New Wave i del punk que començaven en aquell moment. Una d’aquestes bandes era Blondie, liderada per la seva espectacular cantant Deborah Harry, que feien una música barreja de pop, punk, new wave, garage i disco. Després de dos singles d’un relatiu èxit al mercat, traieren l’àlbum Parallel lines, que obtingué un gran èxit als EUA, Gran Bretanya i Japó. Hi seguiren els àlbums Eat to the beat, del 1979, en el qual s’incloïen cançons icones del pop com “Atomic” o “Union City blue”. Amb Autoamerican arribaren a la fita més alta de la seva carrera. Només cal escoltar “The tide is high”, que em serveix com a banda sonora aquesta setmana per adonar-nos de la seva importància. En aquest disc també flirtegen amb el jazz i els sons llatins. El seu últim àlbum, The Hunter, ja amb la banda més refredada i amb menys idees, és el preludi de la seva ruptura.
Deborah Harry va emprendre una carrera en solitari amb cert èxit però sense arribar al de Blondie. També va participar en algunes pel·lícules i sèries de televisió com a actriu invitada.
El 1998, alguns membres de la banda amb la mateixa Deborah Harry es reuneixen per ressuscitar la banda i treuen temes molt populars com “Maria”. Actualment, encara estan en actiu i la seva música s’ha decantat cap a l’electrònica. L’últim àlbum que han tret és The Curse of Blondie (2003).
Blondie està considerada com una de les bandes més influents del pop actual i artistes tan diferents com Madonna, Garbage i The Strokes li han confessat veritable admiració.

Posted by . on 11/17 at 05:30 PM

Name:

Email:

Location:

URL:

Smileys

Recordar la meva informació personal

Notificar-me de comentaris següents?

Tecleja la paraula i nombres que apareixen dintre del quadre:


Article següent: Actors de ‘Ventdelplà’ a Seva

Article anterior : La síndrome d’Estocolm

<< Tornar