Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Cada boig amb el seu tema

Un funeral de muerte
De Frank Oz Amb Matthew MacFadyen, Rupert Graves, Alan Tudyk i Peter Dinklage | EUA  | 2007  | COMÈDIA  |
3 estrelles

Sota el títol de Un funeral de muerte s’amaga la nova i, fins a cert punt, arriscada comèdia de Frank Oz. Daniel (Matthew MacFadyen) és un escriptor frustrat que ha d’enterrar al seu pare. Com si amb això no i hagués prou, a de fer front al seu germà Robert (Rupert Graves), un altre escriptor però d’èxit, al que la fama no li ha sentat gaire bé, a Simon (Alan Tudyk) al que uns psicòtrops no li han sentat bé i a la resta dels estranys personatges que semblen composar la seva família i que s’han reunit per enterrar al patriarca.
Frank Oz, en un intent de fer Cuatro bodas y un funeral però sense les “bodas”, col·locat a un grapat de personatges extravagants en una situació relativament habitual, fet que dona a la cinta un cert aire de manicomi ambulant. Així doncs Frank Oz tira d’un bon grapat de freaks i d’un guió que desplega el millor de si mateix a mida que es va embolicant, de forma que la credibilitat sigui nul·la però igual d’entretinguda. Un bon grapat de situacions inversemblants i el cúmul de gags fa la resta. El desenvolupament de Un funeral de muerte es més o menys convencional: el fill perdedor i el personatge socialment rebutjat que ho porta tot de mala manera però que al final acaba per donar una lliçó d’ètica i moral als seus amics/familiars i al món sencer, moment que sol anar acompanyat d’un solemne discurs: la lectura d’un poema o una sentida defensa davant un jutge o jurat. La realització de Frank Oz i un guió que circula per una baixada sense frens no serien suficient si no fos per l’elecció dels actors protagonistes i fins i tot diria que d’els secundaris, ja que, en aquest film, del primer a l’últim són peces essencials de la trama. Un ventall d’alguns dels actors anglesos més oblidats per la gran industria i, fins i tot, algun que altre veterà de la gran pantalla es presten a les situacions més esperpèntiques en una comèdia on l’espectador podrà gaudir de debò si és capaç d’entrar en l’estrafolari joc que ens proposa Frank Oz. Un funeral de muerte no es la clàssica comèdia anglesa del tipus Notting Hill o Love actually, el film de Oz és una comèdia com les d’abans, on cada situació, per impossible que sembli, és molt més esbojarrada que l’anterior, i on qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Per postres la cosa es complica a cada nova escena arribant a fer imprevisible el desenllaç de tot plegat. Sigui com sigui la traca final mereix la pena, encara que només sigui per veure com s’ho a fet el guionista per arreglar tot el fregat.

Posted by . on 10/26 at 11:01 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

<< Tornar