Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Cada cop queda menys cera per polir

David Conill
Crític

The Karate Kid
De Harald Zwart amb Jaden Smith, Jackie Chan i Taraji P. Henson | EUA  | 2010  | AVENTURES  |
HHIII
La manca d’idees fa temps que està apoltronada a Hollywood,
així doncs, no és cap secret que els últims anys Hollywood prefereix apostar per coses segures i actualitzar èxits cinematogràfics amb la intenció d’arribar a un públic que en el seu dia havia vist l’original i a un altre que segurament encara no havia ni nascut. Tot que ara molts s’en riguin de la pel·lícula Karate Kid original (1984), s’ha de reconèixer que va ser tot un èxit al seu dia, tant de taquilla com de crítica i que va tenir fins a tres parts més (1986, 1989 i 1994 respectivament) i poca broma, l’actor Pat Morita, el mític mestre Miyagi, va estar nominat a l’Oscar com a millor actor secundari. Però tot allò ja queda una mica lluny, fins i tot tornant-la a revisar un no es pot estar d’exclamar: però que malament li han passat els anys! Han passat vint-i-sis anys, Pat Morita va morir el 2005, Ralph Macchio (el Daniel-San original) està desaparegut cinematogràficament i Elizabeth Shue va guanyar l’Oscar pel seu paper a Leaving Las Vegas i properament la veurem a la nova versió de Piraña. El nou The Karate Kid té una trama força semblant a la original i alguns canvis d’allò més destacables que passen des del canvi dels noms dels protagonistes al físic, però en general tot gira al voltant del mateix. Dre Parker (Jaden Smith) és un jove d’origen nord-americà que viatja amb la seva mare soltera al Japó per qüestions de feina, un cop allà aquest entaularà amistat i principi de relació sentimental amb una nena, desgraciadament les diferències culturals i el “macarra” de torn de l’escola li complicaran l’existència, per sort Dre coneixerà al Sr. Han (Jackie Chan), un reservat mestre de kung-fu que li ensenyarà mètodes poc convencionals de defensar. The Karate Kid és una senzilla però eficaç cinta d’entreteniment familiar que es veu traïda pel seu excessiu, pel meu gust, metratge que tot i mantenir un bon nivell no assoleix grans reptes i es limita a què el conjunt del producte sigui com a mínim visionable, i així és. La parella protagonista, amb el jove Jaden Smith al capdavant, fill del popular actor Will Smith que curiosament és el productor d’aquest Karate Kid, i el magnífic i fins i tot sorprenent pel canvi dramàtic del seu personatge, Jackie Chan, suporten en la seva justa mesura el pes d’un film que combina de forma coherent acció, comèdia i drama en un entorn que es mou entre la novetat i l’homenatge cap al film original mantenint el respecte per aquest sense caure en “nyoneries” fora de context.

Posted by . on 09/09 at 10:00 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Protagonisme dels llamps

Article anterior : Quan la vida et dóna llimones…

<< Tornar