Usuaris registrats:
Accedir-hi
Mn. Pere Campàs Bonay
Quan feia un quant temps que era vicari d’una parròquia a l’Argentina em van donar la responsabilitat d’una llar o asil d’infants o noiets amb problemes: eren una seixantena de nois, a tot estar, internats.
Un o dos cops a la setmana, a la tarda, sortíem en lliure desordre a passeig per distreure’ns, sobretot a un gran parc. Naturalment, jo parlava en la variant argentina del castellà, la llengua d’ells. Però vaig tenir una sorpresa. Una tarda, un dels nens em va preguntar: “Usted, padre, ¿en qué lengua nos está hablando?”
Fet i fet, aquell nen en la meva parla hi percebia un joc lingüístic diferent. Com diu Steiner, quan parlem una llengua estrangera que hem après, a dins ens continua parlant la llengua nadiua. Ella mana.
Vivim en un món de jocs lingüístics. Pel que fa als idiomes, jo sóc un català obstinat i de mal ferrar; com Josep Pla, que deia que el seu anglès, més que de nord-americà, era de Matadepera.
Article següent: Vila d’Abadal proposa un referèndum sobiranista
Article anterior : Montnegre
| Maig 2012 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| D | D | D | D | D | D | D |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Ràdio Vic, 90.3 de la FM

