Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Caixa Manlleu, la fortuna del territori

Joan Turró Calvet
Director

Quantes vegades ens toca fer d’advocat del diable? En aquest procés de fusió que ha iniciat Caixa Manlleu saltaran mil i una espurnes, perquè, també, té una component bàsica de poder. Les futures decisions de la nova entitat d’estalvis hauran de sortejar mirades fiscalitzadores de la gent dels diferents territoris que se senten representats i amb drets. Un cop presa la decisió, el director general de Caixa Manlleu, Dídac Herrero, ha donat la cara davant els mitjans (per descomptat ho fa davant els treballadors i altres agents socials) per explicar el perquè. Si tots estan tant sanejats i tant bé... «no haguéssim subsistit. O t’adeqües o t’adeqüen». La crisi financera no ha tocat fons i els volums de negoci han baixat en picat, per tant una reestructuració individual és inviable i amb el nou volum que conformen amb Caixa Sabadell i Terrassa aconsegueixen obrir una porta d’accés al mercat internacional, a la globalització i al futur. Un futur incert, amb una crisi galopant que està deixant i deixarà moltes empreses a la cuneta. Per aixecar el cap, per tornar a ser competitius, per poder pagar l’estat del benestar ens caldrà el recolzament d’entitats financeres que creguin en el territori i apostin pel territori. El repte no és mantenir el nom, que també, sinó la capacitat de mantenir el poder de decisió a casa nostra. Estem farts que ens tornin els rebuts perquè és una decisió d’uns llunyans Serveis Centrals, de l’ordinador de torn, que ens canviïn el personal cada dues setmanes o que ens truqui una senyora sudamericana, a les vuit del vespre, per reclamar una quota impagada.
La meva experiència amb Caixa Manlleu no és aquesta i no crec que sigui un afortunat. La proximitat té un valor afegit que, malauradament, només advertim en la seva justa mesura en situació de crisi. La Universitat de Vic va estar a punt de costar-li la vida, però mai ho ha publicitat. Però al costat, tant importants, hi ha petites històries personals que només s’entenen des de la complicitat de la gent que es coneix i s’ajuda. Què ens portarà la fusió? Sobretot desitjo que no desnaturalitzi aquest tracte, que acotin la mobilitat laboral, que perpetuïn l’Obra Social i que segueixin apostant per Osona.
Per cert, Dídac, demà passo pel tema del préstec…

Posted by . on 07/24 at 07:40 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Per què no compleixen l’Estatut?

Article anterior : Tres delegacions del Govern obren les portes a Vic

<< Tornar