Usuaris registrats:
Accedir-hi
Pere Tremolosa
Coodinador Científic
La història del calendari va començar a l’intentar fer coincidir els tres cicles astronòmics més evidents, és a dir, la rotació del planeta Terra sobre el seu eix: el dia; les quatre fases de la Lluna: el mes, i el gir de la Terra al voltant del Sol: l’any. Aquesta és una tasca més difícil del que sembla, ja que l’any no te un número exacte de dies, en concret són 365, 242. Aquesta fracció equival quasi a sis hores, i si no la tinguéssim present s’acumularia i ens faria perdre un dia cada quatre anys. D’aquí prové el 29 de febrer que trobem en els anys de traspàs. D’altra banda, la Lluna tarda 29, 530 dies a completar el seu cicle, així guanyaríem quasi un dia cada dos mesos si considerem mesos de 30 dies. Per això la missió del calendari és harmonitzar aquestes xifres entre si de manera científica, coherent i útil.
La inclinació de l’eix de la Terra és la causa dels canvis estacionals que tenim en el planeta Terra. El Sol se situa verticalment sobre l’equador al mig dia durant els equinoccis de primavera i tardor, que corresponen als mesos de març i setembre. Durant el solstici d’estiu, el juny, el Sol es veu més alt al cel des de l’hemisferi nord, i més baix des de l’hemisferi sud, ja que allà és hivern. En aquesta època el cercle polar Antàrtic queda en el lloc oposat al Sol i aquest no surt per l’horitzó, mentre que al cercle polar Àrtic se situa enfront el Sol. Tot i això, als sis mesos la situació s’inverteix.
Article següent: Recomanacions per un Nadal saludable
Article anterior : ‘Frio’ un disc de soledat. Víctimas de la Monotonía presenta el segon treball
| Maig 2012 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| D | D | D | D | D | D | D |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Ràdio Vic, 90.3 de la FM

