Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Camadoca, o la cultura de protecció de l’hàbitat natural

Des del 2001, l’Oriol Comas i la Núria Valls es dediquen a la conservació de la fauna fluvial de la riera de Merlès

La riera de Merlès, a l’extrem oest del Lluçanès, és un hàbitat on moltes especies d’animals i plantes encara avui mantenen un alt nivell de qualitat. Això no vol dir que, degut a les últimes sequeres i altres problemes ambientals, aquestes no retrocedeixin i es vegin amenaçades. A Camadoca hi ha un centre que vetlla per la protecció d’aquestes espècies i la seva conservació.

MERLÈS | Joan Mill.- A l’extrem oest del Lluçanès hi trobem la riera de Merlès. Des del seu naixement, als Rasos de Tubau, sobre Sant Jaume de Frontanyà, mansament va baixant fins a morir al riu Llobregat, entre l’Ametlla de Merola i Navàs. És una riera rica en cabdal, amb una conservació encara de molt bona qualitat, amb una abundant fauna i flora, on no hi ha cap poble que hi aboqui les seves aigües brutes indiscriminadament, ni cap explotació ramadera que contamini l’aigua. Dóna aigua a diferents pobles: Prats de Lluçanès, Oristà, Sant Feliu Sasserra, Sagàs, Gaià, Santa Maria de Merlès… Històricament, algunes industries aprofitaven la força de la seva aigua per fer anar les seves màquines. Hi havia fabriques tèxtils, molins, i fins i tot serradores, que a banda de fer funcionar les seves màquines, també transportaven els pins acabats de tallar per la mateixa riera.
De totes maneres, i cada vegada amb més freqüència, la sequera ha afectat la riera periòdicament. Quan s’esdevé un d’aquests episodis, la fauna i flora fluvial es veu afectada. Aquests és un dels motius que van despertar l’atenció de l’Oriol Comas i la Núria Valls. Ambdós barcelonins, pujaven algun cap de setmana a la veïna població de Sagàs, fins que al veure una sequera important que va afectar la riera, es van veure amb la necessitat de poder fer-hi alguna cosa. La Núria és biòloga, i es dedica a l’educació ambiental. L’Oriol a Barcelona treballava de criador de peixos exòtics. Aquí va començar tot i d’això ja en fa 14 anys.

Posted by . on 04/30 at 06:13 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: El Roncato Patí Vic afronta el somni de l’Eurolliga a la mítica Bassano

Article anterior : Qui s’atreveix a batejar la ‘nova’ grip?

<< Tornar