Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Camí de l’Armentera

Tot aquest indret, al segle X, ja formava part del patrimoni del monestir de Sant Pere de Rodes segons una epístola de Benet VI que parla de la Villa Militianum Sanctum Petrum, més tard el primer toponímic desapareix i el 1060 ja apareix amb el cognom de Pescador, segons una donació de la comtessa d’Empúries. Sant Pere Pescador va viure les trifurques a l’Empordà de la reina Joana i el seu nebot Enric d’Aragó contra la Generalitat el 1466 durant la guerra contra Joan II, personatges que en un principi estaven a favor i empresonaren l’anomenat Príncep de Viana, després és passaren a favor de Joan II i prengueren el 1466 la vila de Sant Pere Pescador.
La població havia sofert sempre diverses ràtzies de pirates, com també un considerable aiguat el 1421 que deixà tota la zona literalment deshabitada, fins que amb la dessecació d’estanys i el repartiment de noves terres i les propietats dels Caramany, va reeixí un nou augment de la població a partir del segle XVIII, en l’actualitat gràcies al turisme i la nova agricultura de fruita dolça manté una considerable estabilitat econòmica.
Passat el pont sobre el Fluvià el resseguim un bon tram pel seu marge dret on es pot contemplar una exuberant vegetació de ribera, i s’hi ha creat una zona de parc natural. Per un sender molt ben condicionat amb rètols indicadors seguim cap al poble veí de l’Armentera, on després de creuar la carretera asfaltada travessem el poble i sortim per una pista prop de l’anomenat rec del molí.
L’Armentera és un petit terme municipal de la plana Empordanesa, a uns tres quilometres del mar a la dreta de l’actual riu Fluvià. Gràcies a la seva situació de terrenys planers i molt fèrtils, l’agricultura ha estat l’activitat principal del municipi. Un document de Carles el Simple datat del 922 ja esmenta les propietats que la seu de Girona tenia sobre l’Armentaria, que uns anys més tard formaren part del monestir de Sant Pere de Rodes. El segle XVII formava part del comptat d’Empúries i més tard va esdevenir lloc reial.

Posted by . on 04/08 at 10:03 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: L’expansió dels mamífers

Article anterior : «Intentem portar la cultura del món del te a la comarca»

<< Tornar