Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Candidats populistes

Jordi Remolins

.
http://remohead.blogspot.com
http://obraincomplerta.blogspot.com

S’acosten les eleccions del nostre país. El personatge gris que el presideix ha deixat de pentinar el gat de la data dels comicis i tots els aspirants a ocupar càrrecs públics, cobrar sous públics o tenir poder per situar els seus llepaculs a cobrar sous similars escenificaran la cursa de cada quatre anys per fer-se els més putes, els més íntegres, els més preparats per vetllar per a tots nosaltres, els nostres carrers, els nostres boscos, els nostres rius i fins i tot els nostres prostíbuls. I baixaran al carrer, al mercat o a la botiga de queviures per departir amb el veí, que moltes vegades ja n’està fins la soca dels ous de sentir veritats a mitges i mentides senceres.
L’escenari polític està edificat per tal que el pastís se l’acabin repartint cinc únics partits. Les regles del seu joc no afavoreixen en absolut l’aparició de noves propostes si no és que aquestes ho fan des de plataformes mediàtiques molt potents. I ara que hi penso, la més potent que tenim -més d’un cop he sentit a dir que la seva presidència és més influent fins i tot que la de Catalunya- és el Barça. Doncs precisament per aquest punt de fuga a Mas, Montilla, Puigcercós, Camacho i Herrera els estan creixent els nans, i Joan Laporta, el president de l’etapa més brillant pel que fa a títols de la història del FC Barcelona, ha decidit enfrontar-s’hi. Ho farà probablement recolzat per Joan Carretero, exconseller republicà díscol, que en el seu moment va tenir prou empenta per enfrontar-se al sectarisme de l’actual direcció del partit i quan va veure que des de dins no la podia vèncer, va sortir-se’n i va crear la seva pròpia proposta.
Els candidats oficialistes ja han acusat Laporta de populista i d’advertir la població del perill d’aquesta mena de personatges. I sort en tenen que encara algun ciutadà els escolta, perquè amb la merda de debat polític que fa dècades que arrosseguem el més normal no seria ja la desafecció, sinó un exili a gran escala. A més, ja em direu, de fet, si Mas no és populista quan intenta imitar Pujol anant a demanar vots a la peixatera. O si Montilla, Camacho o Herrera tampoc ho són quan fan aquells mítings amb tot de personatges robotitzats aplaudint-los darrere seu, independentment que el discurs tingui un mínim de sentit. I Puigcercós tampoc n’és, de populista, quan demana un referèndum oficial per a la independència, després de malgastar el temps i la paciència dels seus votants (i exvotants) en dues legislatures on teòricament ha prioritzat les polítiques socials (ai, que em peto).
Gil, Ruiz Mateos i Berlusconi, tots ells amb antecedents futbolístics, van ser candidats pròpiament dits populistes de països veïns. L’un va ser alcalde de Marbella, l’altre eurodiputat i el darrer president italià. No sé on arribarà Laporta, però tot i que alguns detalls del seu pas per can Barça m’han semblat indignes, penso que es mereix l’oportunitat de donar una sacsejada a un país que està en KO tècnic des de fa molt de temps i on l’abstencionisme és de llarg la proposta més exitosa elecció rere elecció. La independència fa anys que toca, i per ara ningú li ha fet gaire cas. Potser ell és l’elegit per fer-la possible. Potser només ens farà empassar unes quantes mentides. En aquest últim cas, només seria el darrer d’una llarga llista de personatges que a través de la política ens l’estan cardant doblada i a sobre ens fan pagar el beure. A veure si ens sorprèn.

Posted by . on 09/09 at 09:52 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Agenda del dijous 9 de setembre

Article anterior : Cerdà ja té monument a Centelles

<< Tornar