Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

capítol 15 Josefina Vilaseca Alsina

El complot

Mercedes Cruces
Grafòloga

En vista del gir que pren el succés després de la la sonada mort i enterrament de Josefina Vilaseca, on es proclama des de qualsevol punt d’Espanya i l’estranger la seva santedat, el bisbe de Vic decideix reunir a tots aquells que estan implicats en el cas per a escriure un guió, un sumari, on han de declarar tots el mateix, inclòs l’infeliç de’n Josep Garriga, que amb enganys i crèdul, pensant que el salvaran de la presó, signarà a la presó de Manresa la seva sentència, que l’hi presentarà amb enganys Genís Padrós, que serà alhora l’encarregat d’escriure la primera i ràpida biografia de la nena. Els metges que no van prestar ajuda humanitària a Josefina, ni es van preocupar del seu veritable estat, ni van denunciar el cas a les autoritats, van declarar també sota amenaces d’enfonsament de les seves carreres a favor de l’Església. Jutges, magistrats i advocats van ser tots falsos testimonis, emparant a l’Església i condemnant un pobre desgraciat, rebent per això recompenses i favors.
El dia 4 de gener de 1953 Vila escriu al seu bisbe recordant-li detalls del “dictat” al Palau Episcopal -el bisbe Joan Perelló, com ja he comentat anteriorment va reunir a tots els implicats en el cas, incloent a Babila Urquizu Mendigorria, superiora de la clinica Sant Josep de Manresa, curiosament en el sumari canònic consta com segon cognome Sánchez -així com li diu que es va deixar oblidat en la “VISITA” a casa seva, -es van reunir secretament tots els que van participar en el complot a la casa parroquial de Horta D’Avinyó on vivia Ramon Vila -uns papers que ha lliurat a un altre sacerdot perquè els hi faci arribar. El dia 5 de gener de 1953, Vila escriu a Padrós donant-li ordres sobre detalls per a escriure la biografia de Josefina, alhora que en el marge inferior de la carta en petit li escriu una nota amenaçant-lo de coses que li convé que no se sàpiguen com és el nom de certa dona…. amb la qual es reunia a “la Casa Gran”. Sospito amb molt fonament de causa com seria “la casa gran” -vaig anar a visitar-la i em vaig trobar amb una altra sorpresa, de la qual amics lectors ja els informaré en un altre capítol documentat- on es reunien per a celebrar les seves “festetes o trobades”.

Posted by . on 12/24 at 12:38 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Venda de llànties solidàries per fer una escola a Mauritania

Article anterior : Publicació dels recursos de Salut Mental a Osona

<< Tornar