Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Carta oberta als responsables de salut del país:

Jordi Admetlla Batlle i 32 signatures
Osona

Senyors,
-Conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell.
-Conseller de Salut, Boi Ruiz i Garcia.
-Director del CatSalut, Josep M. Padrosa i Macias.
-Director Gerent ICS, Joaquim Casanovas Lax.
Davant la idea de tornar a retallar el sou als treballadors de l’Institut Català de la Salut (ICS) degut al dèficit econòmic en el departament de salut i l’empresa pública ICS, els sotasignants, treballadors de l’esmentat organisme-empresa volem manifestar-lis la nostra absoluta disconformitat pels motius que segueixen.
Per a centrar el tema, no descobrirem res dient:
SOBRE ELS DINERS I RECURSOS
-Els diners de salut no provenen d’un impost específic, si no que surten de “la caixa comú”.
-Els pressupostos de Salut i de l’ICS han estat sempre (primera època CiU, Tripartit, i nova època CiU) un pressupost que se sap deficitari abans d’aprovar-lo. Cada any.
-Els Governants sempre heu donat el missatge a la població que tenien tots els drets (sobretot en la primera època CiU). Recordeu els “entranyables” Joan Pera i Paco Moran incentivant en un anunci les visites a domicili per la grip?.
-Els governants mai ens heu donat als professionals els mitjans per a acomplir amb les promeses. De manera que sempre hem treballat en precari deixant en risc la salut dels usuaris i exposant-nos a la llei per l’augment de risc d’error.
Tot és deficitari si es pressuposta menys del que és realista pensar que es gastarà en funció del servei ofert.
De manera que el raonament: “Com la salut és deficitària, cal retallar en salut” és un plantejament mal fet des del principi.
Preguntes:
-A què es deu, doncs, l’honor dels treballadors de pagar un deute premeditat?
-A què es deu l’honor dels treballadors de pagar un deute que no és de “l’empresa”, ni tant sols del departament, sinó que és de la caixa comuna?
SOBRE L’EFICIÈNCIA
-Som el país que ofereix una sanitat més universal i de més qualitat de la OCDE. Curiosament ho deien el Tripartit, ho deia CiU abans i ho diu ara. Tant estant al govern com a l’oposició. Si en una cosa esteu d’acord, potser fins i tot és cert!!!.
-Som dels països de la OCDE que dedica menys diners (tant si es mira en despesa per habitant, com en tant per cent de PIB) a la salut. En part gràcies a que tenim alguns dels sous més baixos.
-Els 2 punts anteriors combinats conclouen que (malgrat aspectes que es podrien encara millorar) la sanitat a casa nostra és d’una eficiència “màxima”. En tot cas molt millor que els països de l’entorn i aquells en qui ens emmirallem.
Preguntes:
-És aquí on s’ha de retallar?
-Si en sanitat es gasta menys en “tant per cent de PIB” respecte els altres països, vol dir que en altres partides al nostre país es gasta més (i per tant són més ineficients). És en aquestes on hi ha d’haver més marge per a retallar!!!
SOBRE LES RETALLADES
-Des de l’inici de les retallades sempre heu dit (enganyant amb premeditació) que no afectarien la població.
Pregunta:
-A algú li sona un polític que negava la crisi i era criticat pels polítics aliens al propi partit? No sabem veure la diferència entre les 2 negacions.
Aquesta afirmació encara ens ha fet treballar amb més precarietat. A més d’haver de donar la cara, explicacions i quedar com els dolents de la pel·lícula.
“RESUM”
-A sobre d’haver de treballar en males condicions per les discordances exposades, ara hem de pagar aquest dèficit pressupostari els treballadors.
-Ja preventivament ens hem de sentir dir per boca d’algun conseller que “serem uns irresponsables si no acceptem o fem alguna mesura de força (i que serem els culpables de les conseqü.ncies en retards en les llistes d’espera si fem vaga)”.
-No hem estat responsables fins ara?
-Aquest és el reconeixement que ens feu?
-Aquesta és la justícia que ens demaneu?
-Potser la responsabilitat precisament pensant en la població l’hauríem de demostrar fent un cop sobre la taula.
IDEES
Voleu idees per a millorar el dèficit? Tampoc n’hi ha cap de nova.
Cap d’elles és suficient, però no respongueu que són la xocolata del lloro com dieu quan us convé. Tot suma.
-Lluita seriosa contra la corrupció.
Jutjats dotats i amb plens poders.
No prescripció dels delictes de corrupció.
“Discriminació negativa” als poderosos (no oblidem que són els qui ho tenen més fàcil per a amagar). Incloent-vos i específicament els polítics, partits i fundacions afins.
Inhabilitant els polítics sospitosos. Castigant si convé (per a evitar les falses acusacions) severament els falsos acusadors.
Tractant igual als qui tenen “involuntàries fortunes despistades” a paradisos fiscals que els qui es despisten en 100 Euros a la declaració de la renda o se’ls passa un dia el termini de presentació. És dir, sense “perdonar-los si regularitzen la situació”.
-Supressió de Càrrecs i institucions:
Diputacions…
-Control dels sous dels càrrecs electes i de confiança.
-Deixar cadires buides als parlaments que representin l’abstenció, vots en blanc…
-Recuperar l’impost de successions.
Era una promesa electoral. Calia fer-la als 5 minuts d’estar al govern?
No sabíeu que la situació era tant crítica?
És de responsables eliminar un ingrés (provinent d’aquells qui precisament van menys “apurats”) abans de “fer-se una composició de lloc”?
Ah, i si sou tan fidels al compromís electoral, que sapiguem al programa no hi havia cap retallada.
-Impost als “rics” que s’acosti (no demanem ni que s’iguali) al dels treballadors.
-Impost per les transaccions econòmiques especulatives.
-Recuperar els diners “donats als bancs”.
-No pagar “indemnitzacions” a empreses afectades per una llei que els farà no tenir uns possibles futurs beneficis. Recordeu, Balañà rebrà diners públics perquè la llei dels braus li impedirà un possible negoci futur a la Monumental.
Oficialment per no incomplir un contracte amb l’empresa Balaña.
Però creieu que és normal incomplir tots els contractes amb els electors i els treballadors?.
Altres propostes menys populars:
Reconeixent que tenim els impostos més baixos que la majoria de països d’Europa (IVA, impostos especials com gasolina, Tabac, alcohol…) i segurament IRPF.
Augmentar-los una mica (no cal ni igualar-los, si no voleu “ser tant dolents” i perdre tants vots).
Si s’hagués augmentat l’IRPF a tothom (1-2%), potser no hagués fet falta l’augment encobert que ens vau fer l’any passat als “Treballadors públics”.
O és que algú veu alguna diferència entre una rebaixa del 5% del sou i un augment de l’IRPF lleugerament inferior a aquest 5%?
En el camp mèdic:
-No finançar els fàrmacs que no hagin demostrat eficàcia.
-Finançar els fàrmacs “me-too” únicament amb el cost de l’originari (sempre més econòmic) i deixar-se de “prohibir receptar”.
-Posar-se seriosos amb la prescripció induïda.
“Fiscalitzar” als professionals hospitalaris ni que sigui la meitat del que ens ho fan a la primària. RESUM FINAL
Naturalment ens empipa que ens rasquin la butxaca, però hi estem disposats si:
Se la grata TOTHOM EQUITATIVAMENT.
No ens enganyeu.
No ens feu sentir culpables del que no som responsables.
És dir: si no ens tracteu com a ximples.

Posted by . on 10/21 at 11:23 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Un record per en Toni Sitjes

Article anterior : Sopar i cursa atlètica d’Osona Contra el Càncer

<< Tornar