Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Casserres

Ramon Torra
Articulista

Ara fa pocs dies que ens conten en un bisetmanari comarcal, amb to sensacionalista, que s’ha descobert la muralla del monestir. La muralla que es comenta i segons he preguntat al personal encarregat d’aquell antic cenobi, m’indiquen que és la que ja coneixem els oriünds d’aquelles contrades i que ja ens contaven els nostres abans passats de generació en generació. Una vegada examinada la notícia publicada, ens adonem tot seguit que aquests eixelebrats no han descobert res. La muralla de Casserres que s’atribueixen és coneguda de boca veu per a tots els d’aquell veïnat des de molt antic i des de segles ençà que està a l’abast de tothom.
Una àvia resident a Cal Sastre del Sau desaparegut i nascuda al mateix monestir on la seva família en fou masovera cap a finals del segle dinou i primeries del vint, ja ens en contava l’existència i n’explicava que era el lloc d’on en treien pedra quan els calia restaurar alguna estança o corral del bestiar. El que haurien d’haver anunciat aquest esverats és que el que han fet, o volen fer, és restaurar-la per a donar-la a conèixer a la Comarca o bé si n’hi voleu posar més, a tot el País, així sí que la notícia hauria tingut un bon encaix!
Per altra banda, també es podia anunciar com a descobriment d’una possible font per a comprometre a l’administració amb alguna aportació financera que els en permeti la seva reconstrucció, que malgrat l’estat de crisi, d’aconseguir-la seria al final prou positiu per a guanyar-s’hi unes garrofes, tot fent-ne la restauració.
La muralla de Casserres, com tantes altres obres fortificades que existeixen ambdues bandes del pas del Ter, antiga frontera entre Cristians i Sarraïns, segons les ben documentades afirmacions del Dr. Junyent, la de Casserres tant podia ser la fi de la demarcació del territori monestir com dels mateixos serrans. Al més proper turó que és al seu entorn, sempre de boca orella popular, des de l’antigor se’l va conèixer per el nom del Puig dels Moros i fins en fa ben poc encara des de baix s’hi divisaven unes parets que en justificaven l’existència d’un punt de guaita, tant podria haver estat del cenobi com de frontera, que per espai de gaire bé dos segles que en fou el riu el separador entre les dues ètnies, des de la Gleva fins a Pals de vora mar.
Davant del fet d’aparèixer unes muralles a Casserres, solament em cal recordar. Cap allà la primeria dels anys seixanta del segle passat se’n descobrí un Dolmen que se n’atribuïren uns altres eixelebrats vinguts de per avall, com que n’invitaren fer visita al grup de Vic, un dia amb el Dr. Junyent al davant hi anàrem, després d’examinat el contingut, ens entornàrem tots rient-nos-en, fins arribar Vic.

Posted by . on 04/21 at 10:21 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: De fet, qui vol una Copa del Rei d’Espanya?

Article anterior : Estalvi en front crédit, part de l’actual crisi

<< Tornar