Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Castelló d’Empúries

Toni Vilaró

La descoberta d’aquesta població quan tot just tenia 17 anys en motiu d’una travessa fins al monestir de Sant Pere de Rodes, va ésser per mi tot una aventura i va permetre conèixer tot parlant amb els seus habitants la història d’aquesta vila, que havia estat capital del comptat d’Empúries, un dels més importants de l’edat mitjana a Catalunya, ens explicaren els costums que encara es vivien en aquells moments i alguns aspectes culturals i llegendes d’aquell indret, que com la resta del país es trobava en un estat decadent causat per les prohibicions imposades per la dictadura, així com era evident la deixadesa d’edificis històrics i religiosos, com vam constatar amb la ruïna que presentava el monestir de Sant Pere.
Malgrat tot i sota la protecció oficial de l’església, férem una bona tasca de recollida d’informació per acabar el dia tot fent a la plaça de l’església un foc de camp i una sèrie de petites representacions sobre els costums i llegendes populars.
La vila de Castelló d’Empúries s’alça a 17 metres d’altitud en un petit promontori a tocar del riu La Muga, quan falten pocs quilòmetres per la desembocadura al mar. Aquesta vila ja existia el 879 quan un document ens parla de dirimí entre el bisbe de Girona i el comte Delà d’Empúries per la possessió de 4 cel·les monàstiques del comtat de Peralada, en el document ja consta la importància del lloc, en altres documents més tardans també ens parlen de l’estany de Castelló i de la pròpia vila que ja tenia territori propi. El 1007 s’esmenta l’església de Santa Maria de Castelló, que el 1019 fou donada en canongia al bisbe de Girona, fet que motivà més tard nous conflictes. El 1064 és consagrà una nova església i és traslladà la capital de l’antiga ciutat d’Empúries a Castelló ja que la primera és feia difícil defensar dels pirates. Després de la mort del comte Ponç I, el seu fill Hug II va ocupar la canònica que depenia de Girona i hi bastí una construcció que va haver d’abandonar, fou quan construí un nou palau i fortificà la vila amb un recinte murallat. Els nous comtes continuaren residint a Castelló sense que els fos possible restaurar l’antic bisbat d’Empúries. Al segle XIV hi havia uns 2000 focs, l’expansió urbana havia estat considerable. Un fet remarcable fou la matança de jueus a finals del segle doncs havien afavorit a menestrals, paraires i sobretot argenters. El 1421, quan la vila ja havia entrat a formar part de la corona catalana, uns forts aiguats n’agreujaren la seva decadència. La davallada dels menestrals i del comerç fou en les guerres dels segadors i de Successió i més greu encara en la guerra dels Francesos, que prengueren la vila després de 20 dies de resistència i arrasaren les muralles, els barris i convents i intentaren volar l’església de Santa Maria. Finalment ja en el segle XIX, en la tercera guerra Carlina les forces comanades per Savalls atacaren per sorpresa els lliberals de Moya derrotant-los estratègicament. Amb aquest petit extracte de fets bèl·lics no cal dir que ha estat una ciutat que gràcies a la riquesa de l’entorn ha sabut remuntar de les seves ruïnes, que ha donat importants personalitats polítiques, historiadors, músics i escriptors que donen fe de la importància cultural d’aquest antic Comtat.

Posted by . on 03/04 at 10:58 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: El CHV promou la donació d’òrgans

Article anterior : Arqueologia Misteriosa (I)

<< Tornar