Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

CATALANS, Llibertat o mort!!!

Josep Bruch i Miralpeix
Articulista

Amb aquest mateix lema, segons diuen, però canviant catalans per texans, aquests darrers s’enfrontaven a les tropes del general Santana per tal d’aconseguir treure’s de sobre el domini mexicà, i poder confederar-se amb els Estats Units d’Amèrica: Haurem d’arribar aquí?
Sortosament, no crec que haguem d’arribar a aquests extrems –tampoc en sóc partidari, i no crec que Europa ho tolerés, ni per un cantó ni per un altre-, però a veure si, ni que sigui per error i una sola vegada, aquesta colla d’impresentables de polítics que ens mal governen, fan un front comú, unitari i decidit, i planten cara al govern d’ocupació: a Madrid.
Ja fa massa anys que dura, aquest espoli i aquesta humiliació constant. No només és el retard d’aquesta sentencia, -que estarà totalment exempta de legitimitat jurídica i polititzada de soca-rel-, que ens degrada i ens recorda que el feixisme està més viu que mai, que segueix portant les regnes del Estado Espanyol, sinó tot una sèrie de fets que ens recorden indefectiblement, avui si i demà també, que Madrid mana per sobre de tot. Fins i tot de les seves pròpies lleis.
No podem governar els nostres aeroports, doncs AENA no ens deixa. Ara, pel que sembla, Ibèria i British Airways s’ajuntaran, i, amb això, deixaran gairebé fora de joc el nostre aeroport de Barcelona.
Abans, no varen permetre que Gas Natural és fes amb la major part de Endesa (o la comprés), per tal que no caigués en mans catalanes –estrangeres, en deien ells a casa seva-, permetent, això sí, que passés a mans d’una empresa italiana. Així ens ha anat aquests darrers dies.
Quan ens han traspassat la part de RENFE que hi ha a Catalunya, no sabem ben bé que ens han donat. Però el que sí, és cert és que les línies fèrries, els rails o les vies, -digueu-ne com vulgueu- i la catenària, -els dos elements més importants, bàsics, d’aquest servei-, segons sembla segueixen sent propietat exclusiva de Madrid. Parlem del dèficit de infraestructures? Som els que més cotitzem i els que menys en tenim.
Les campanyes en contra de Catalunya i els nostres productes, a la Espanya profunda són constant i descarades; tolerades, i, fins i tot, potser promogudes per sota mà pel mateix govern espanyol. Ah, i ells ho tenen clar: cada atac a Catalunya, són vots que guanyen.
I no parlem ja del constitucional (jo canviaria cons per pros). Jo no puc exercir la meva lliure voluntat, ni conduir –per exemple-, si tinc caducats els respectius carnets, el d’identitat i el de conduir. Però ells sí. Amb alguns membres amb el nomenament caducat, i fins i tot algun de mort, poden dictar sentències amb quelcom tan insignificant –al menys per a ells- com és un Estatut aprovat pels ciutadans de Catalunya i les altes instàncies de l’Estat Espanyol. A això no s’hi atreveix ni una república bananera, aquestes que, a ultramar, va crear l’Espanya que tant defensen. Si els membres del TC tinguessin idea –o s’arribessin a imaginar-, que hi ha quelcom que en diuen ètica, ja haurien dimitit. Tots. Per professionalitat i per honorabilitat. Però és clar, no saben que significa, tot això.
Ens espolien de forma constant i encara ens diuen que no som solidaris i, per tal que no els hi recordem que són uns veritables incultes –si més no de conveniència-, per no entendre que una llengua defineix un poble, un país i una nació, des de fa la tira d’anys -i aprofitant la seva dominació, fruit d’unes guerres mesquines-, fan mans i mànigues per aconseguir fer desaparèixer el català i la nostra identitat.
Ens rebutgen com espanyols, però tampoc no ens volen donar, no ja la independència, sinó ni tant sols la possibilitat d’ésser un estat confederat i, fins i tot, n’hi ha que diuen que si volem la independència, que sigui amb duanes, aranzels i tot aquest aparell, oblidant, totalment, que som més europeus nosaltres que no pas ells.
Tot i que considero que els nostres polítics són el pitjor valor que tenim, atès que no tenen el que cal per plantar cara, de forma conjunta i unitària, a tot el que està passant i, a més, estic plenament convençut que, fins que no els haguem renovat tots amb uns altres cànons de selecció política –llistes obertes, responsabilitats civils i penals en cas d’incompliment de programes electorals, veritable separació dels poders executiu, legislatiu i judicial, etc. etc.-, no començarem a anar una mica bé, prefereixo que el vaixell s’ensorri per culpa nostra, -però això sí, íntegrament nostra-, que no pas seguir anant a aquesta deriva que ens porta inexorablement cap al naufragi, i, mentrestant, sentir-nos, a casa nostra, espoliats, humiliats i menyspreats per aquesta gent que son de fora, i que l’únic dret que tenen d’estar aquí –si és que se’n pot dir dret-, és el de les armes. Per a mi, una raó no vàlida.

Posted by . on 05/27 at 03:17 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Vic no es mereix la manifestació de dissabte

Article anterior : Laporta i Vilaró, dos presidents que marxen

<< Tornar