Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Catalunya a la Lluna

Ricard Lázaro Medina
Agrupació Astronòmica d’Osona

Amb l’arribada dels primers éssers humans, Neil Armstrong i Edwin Aldrin, a la superfície de la Lluna, a la zona del Mar de la Tranquil·litat, el 20 – 21 juliol (segons els llocs del planeta Terra) del 1969, s’iniciaren una sèrie de reaccions a tot el món, sobretot per l’espectacle mediàtic de la retransmissió per TV a una audiència gairebé mundial, la gran majoria de la qual ho va viure expectant i sorpresa, conscient de viure un fet històric sensacional. Però també hi hagueren altres formes puntuals de veure-ho. 
Així, tot i que la Unió Soviètica, que tenia sondes espacials en òrbita lunar, hagué de reconèixer que la NASA se’ls havia avançat i van preferir renunciar a ser els segons en la carrera a la Lluna, d’altres països comunistes molt més radicalitzats ho van decidir ignorar en aquell moment, o fins ho van qualificar de “propaganda capitalista”. Foren les excepcions que confirmaren la regla de l’admiració meravellada general.
Aquí a Catalunya, a finals de juliol i principis d’agost del 1969 va córrer el rumor, que es va publicar com a notícia en un diari francès de Perpinyà, que l’Apollo 11 havia deixat una bandera catalana a la Lluna, i es deia que ho havien fet en homenatge a Wernher von Braun. El fet que, per increïble que pugui semblar, hi haguessin certs motius que donaven versemblança a la notícia va fer que se’n fes ressò “El Correo Catalán”, els periodistes del qual, investigant, en van esbrinar l’origen en un acudit humorístic d’un fulletó francès, i van rectificar. Però durant uns dies es va viure aquí amb la fascinant il·lusió de la bandera catalana deixada a la Lluna.
Ara, però, 40 anys més tard, aquest fet insòlit es podria fer realitat, ja que uns científics i empresaris catalans opten al milionari premi internacional ofert per Google per al qui enviï un vehicle robot a la Lluna que faci un mínim de recorregut transmetent dades des d’allà. I sembla que aquesta iniciativa espacial catalana, gairebé increïble si no fos perquè és certa, no sols és real i amb possibilitats, sinó que és de les ben situades i amb possibilitats.
I és que encara que molts no ho sàpiguen els catalans tenim un bon antecedent d’estudis astronòmics i astronàutics. Des de Josep Comas Solà (1868 – 1937), astrònom i divulgador científic de talla internacional a Joan Oró (1923 – 2004), el científic de la NASA, de Lleida i format a la Universitat de Barcelona, un dels primers en rebre i estudiar les primeres pedres arribades de la Lluna, i que va contribuir al desxiframent del codi genètic i al problema de l’origen de la vida a la Terra, amb el descobriment que la major part de l’aigua va arribar a la Terra per xocs de cometes. Però n’hi ha molts altres: Pere Garriga, tècnic de la sonda Galileo que va anar a Júpiter; Pere Planesas, de Tona, astrònom professional avui dia dedicat al més gran projecte astronòmic del moment, a Xile o Ignasi Casanova, especialista en meteorits… Tots ells han fet conferències a Osona - Oró va arribar a fer un pregó del Mercat del Ram -  i Garriga i Planesas són membres de l’Agrupació Astronòmica d’Osona a la que han vingut moltes vegades. I també hi ha Manuel Ripoll, entrenador d’astronautes europeus, i molts més.
Per exemple ja és una realitat el satèl·lit SMOS, recentment llençat per l’Agència Espacial Europea (ESA), que usa tecnologia punta feta a Catalunya, a la Universitat Politècnica de Catalunya i a una empresa de La Garriga, i en el projecte hi ha el català Jordi Font. A aquest satèl·lit se li dona molta importància perquè es dedicarà a mesurar la salinitat dels mars i oceans i la humitat de les zones terrestres.
I quant al veritable enigma sobre l’arribada de l’home a la Lluna és precisament aquest: que al 1972 s’hagués acabat tot i no s’hi hagi tornat en missions tripulades des d’aleshores; i que fins i tot algunes de les no tripulades hagin de ser d’iniciativa privada, com aquesta que involucra la ciència i la indústria catalanes.     

Posted by . on 11/19 at 12:30 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: No és or, però el llautó també brilla

Article anterior : Tornem a casa!!!

<< Tornar