Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Chan ja no és el d’abans, però s’aguanta força bé

David Conill
Crític

El súper canguro
De Brian Levant amb Jackie Chan, Amber Valletta, Billy Ray Cyrus i George Lopez | EUA  | 2010  | COMÈDIA  |
HHIII
Jackie Chan reparteix menys estomacades del normal i es
centra més en fer moneries per encisar els fills d’Amber Valletta. Divertimento familiar passatger, tant amè en el seu desenvolupament com oblidable en el conjunt. Bob Ho (Jackie Chan) és un espia del govern xinès que treballa als Estats Units en col·laboració amb la CIA; tot i els riscos i emocions de la seva feina, la seva missió més complicada serà cuidar durant uns dies els tres fills petits de la seva xicota (Amber Valletta). Als seus 56 anys, Jackie Chan s’ha convertit per mèrit i esforç propi en una de les grans estrelles cinematogràfiques a nivell mundial, reconegut i reconeixedor en qualsevol part del globus terraqüi. Amb un centenar de treballs a les seves espatlles com actor i director, s’ha guanyat de sobres el seu lloc a la indústria tant a la seva xina natal com a Hollywood, que l’ha acollit ja plenament concedint-li la seva estrella al passeig de la Fama. Treballs com El súper canguro subratlla el seu estatus com a referent de l’entreteniment familiar fugaç i passatger, sí, però entreteniment al cap i a la fi. Però els anys no passen en va, i tot i que l’intèrpret es manté en un extraordinari estat de forma física, les coses ja no són el que eren. Les piruetes i virgueries malabarístiques comencen a brillar per la seva absència, tot i ésser presents volteretes, cabrioles i contorsions habituals en la seva filmografia, aquestes passen a un segon terme en detriment de l’humor blanc típic de qualsevol comèdia nord-americana. Tot i que l’objectiu final de El súper canguro és la diversió en família, se li podria haver exigit una mica més d’esforç, tant en l’estructura d’un guió pla i esquemàtic com en la realització de Brian Levant, que no es molesta gaire en lluir les seves virtuts rere les càmeres a l’hora d’omplir espais entre cabriola i cabriola de Chan i el seu equip -els dobles comencen a cobrar protagonisme-, ni en intentar extreure la més mínima expressivitat del plastificat Billy Ray Cyrus o l’evident George Lopez. En un càsting conformista a base de figures populars, destaca pel seu histrionisme Magnus Scheving -creador de Lazy Town, serial infantil d’extraordinari èxit a nivell mundial-. En conjunt, el millor de la producció és comprovar que Jackie Chan es val per si mateix per guanyar-se el pa, sense caure en el pou involuntàriament trash en el qual es troben altres companys de generació molt més musculosos que aquest però oblidats en el temps. És per això que personalment m’alegro que el bo d’en Jackie continuï mantenint el tipus.

Posted by . on 04/29 at 09:46 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: No endrecem la roba d’hivern

Article anterior : L’aparador de Ràdio Vic

<< Tornar