Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Ciència-ficció amb cara i ulls

David Conill
Crític

District 9
De Neill Blomkamp Amb Sharlto Copley, David James, Jason Cope i Mandla Gaduka | EUA  | 2009  | CIÈNCIA-FICCIÓ  |
HHHII
Una de les millors propostes del gènere dels últims anys,
capaç de sorpendre al mateix temps que carrega amb furor contra els abusos de poder dels governs que actuen en base a interessos creats. Fa vint anys es van esbair tots els dubtes sobre si estem sols o no a l’univers, quan una immensa nau espacial va apareixer sobre la ciutat de Johannesburg sense mostrar cap signe d’hostilitat o activitat de qualsevol tipus. Quan les autoritats de la Terra van decidir accedir a l’interior, es van trobar amb una tripulació desvalguda i indefensa, que va ser reallotjada als afores de la ciutat sudafricana. District 9 neix de Alive in Joburg, curt filmat el 2005 per Neill Blomkamp en una experiència similar a la que van tenir Ellory Elkayem amb Larger tan life (1997) i la posterior Aracattack (2002); ara només falta comprobar si el talent que ha demostrat Blomkamp amb aquest espectacular debut cinematogràfic perdura o cau en l’oblit com el seu col·lega, que poca cosa ha aconseguit més enllà de dues seqüeles nefastes i innecessàries de la saga de El retorno de los muertos vivientes. Ciència-ficció, acció, drama, comèdia i thriller es donen la mà en una proposta que aprofita al màxim els recursos al seu abast, un projecte en el qual el cineasta carrega amb força contra la nostra convulsa realitat des d’un prisma càustic que arrenca amb disposicions de tendències documentalistes per derivar posteriorment en una aventura per la supervivència del seu protagonista (fantàstic Sharlto Copley). L’abús de poder, els interessos econòmics al voltant de la investigació científica i militar, la utilització de grups mercenaris per defensar inversions privades… tot això recreat desde la hiperrealista recreació d’un veritable gueto on els visitants -forçosos, una altra bofetada a la nostra consciència que converteix la nau espacial en una mena de patera descomunal- malviuen afincats en un abocador social carregat de drogues, prostitució i altres floritures regalades pel progrés industrial. District 9 aconsegueix ser original i ferotge a parts iguals, difuminant el seu missatge a través de l’aguda comicitat que regala la figura principal, en principi un perdedor histriònic i exagerat que va evolucionant per dins i per fora en una progressió que el porta a replantejar-se els valors que mouen la seva existència, reconeixent la igualtat en la diferència i obrint la seva percepció per acceptar a l’altre amb el respecte que qualsevol vida mereix. Una proclama pacificadora vestida de divertimento intel·ligent i perspicaç.

Posted by . on 10/01 at 10:42 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Fira del llibre de muntanya

Article anterior : Massa calés per tan poc cervell

<< Tornar