Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Cinema d’avui sota una base clàssica

David Conill
Crític

Los tres mosqueteros.
Adaptada per a la gran pantalla en múltiples i variades ocasions, Los tres mosqueteros d’Alejandro Dumas reuneix en la mateixa història els valors, coratge, honor, amistat, amor i enganys que fan d’aquesta, una mitica i clàssica història d’aventures a qui els anys no passen factura, i aquest fet es reforça encara més quant un realitzador tant comercial i fàcil com Paul W.S. Anderson es possa al capdavant d’una nova adaptació cridada a morir estripada en mans d’un personatge, Anderson, especialitzat en estrèpits sonors i muntatges videoclipers. A l’hora de la veritat, però, no n’hi ha per tant, això sí, sempre i quant entrem a la sala oblidant qualsevol adaptació clàssica feta amb anterioritat i ens entreguem a una cinta d’aventures pensada per atrapar a un públic adolescent que gaudirà d’allò més amb acció de capa i espases tradicional, rodada des del coneixement d’un realitzador que concep les seves pel·lícules com el que són: un producte que acompanyen les crispetes, begudes refrescants i llaminadures el temps suficient com per què l’espectador no es plantegi quan falta perquè s’acabi l’espectacle.

Posted by . on 10/14 at 10:57 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: La roca d’en Toni

Article anterior : «Encara no em crec que pugui viure i treballar del que més m’agrada»

<< Tornar