Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Cóm commemorem la Diada?

Ramon Torra
Vocal d’Omnium Cultural d’Osona

Des d’uns anys ençà, recuperades i mesurades les nostre llibertats per l’estat opressor que ens té encara ben emmorrallats, cada vegada que hem pogut hem aixecat un xic el cap, ho vàrem fer a l’època de la Mancomunitat, vàrem tornar-hi durant la República i després de la mort del dictador. En el transcurs de la Transició, hem hagut de tornar començar per explicar la nostra història, a més de restituir els símbols que l’embranzida opressora a cada derrota ens ha arrabassat. Tinc de record, encara ben viu, quan a l’any setanta-sis, desaparegut el seu darrer galonejat girfalc, vàrem començar per voler restituir el que havia sigut el símbol o placa que ens recordava el lloc on s’havia executat en Bach de Roda, avui rambla Davallades de Vic i que en el seu temps era l’entremig de muralles. Després d’unes indagacions a tots els operaris paletes de la ciutat, fou localitzat el que n’havien encarregat els opressors la destrucció, la sorpresa fou quan ens va contar: «Mireu, com que vaig suposar que aquests eixelebrats no durarien gaire més de cinc o sis anys, se’m va acudir que qualsevol hora es canviaria la truita i caldria tornar-la restituir com ja vaig veure fer amb el dictador dels anys vint, en Primo de Rivera» i ens digué, «aneu allà que la placa la teniu a sota de l’encimentat, natejeu-la que està tota intacte com abans de tapar». Ens contava que va pensar que si esclatava la que es veia venir gran guerra mundial, aquell dictador seria forçat a desaparèixer i tornaríem a reeixir amb democràcia. Dissortadament, l’error va durar un bon grapat més dels seus calculats anys. Des de llavors, una vegada restituïda la nostra Generalitat i acompanyats de les autoritats, venim celebrant la Diada Nacional de Catalunya sota la ben present placa d’en Bach de Roda.
Finalment, i ara ja en portem set anyades, a gent de la Seu d’Omnium Cultural d’Osona vàrem decidir restituir el record per a tots aquells màrtirs que varen deixar la pell per les nostres llibertats, dedicar uns actes amb més respecte presencial, incluint els noms de tots els que varen fer possible el pacte de Sant Sebastià a l’ermita d’aleshores terme parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer, conegut amb el títol de Pacte dels Vigatans. Una de les actituds com a protesta històrica, és la crema simbòlica que celebrem del Decret de Nova Planta del Borbó Felip Cinquè a la plaça Abat Oliba davant del Museu Episcopal de la Ciutat de Vic. Cal tenir ben present que després de passats gaire bé tres segles d’aquell decret que n’abolia totes les nostres llibertats, el darrer descendents d’aquell mateix Borbó que n’és cap de l’actual estat opressor, encara avui no ha sigut capaç de revocar aquell vergonyós decret, alguns articles del qual són encara avui després de tants anys, ben imposats i vigents al nostre país. També hem establert, des de l’inici, dins els actes de la diada, premiar una persona del nostre poble que s’hagi destacat en la promoció de la cultura i redreçament dels Països Catalans. Un altre fet ben significatiu, consisteix ofrenar a un ciutadà nouvingut que s’ha destacat en l’integració cultural i lingüística.
Som de plànyer que després de vora tres segles d’aquell fatídic decret, encara hi hagi qui ens negui l’articulat que es va redactar en la fundació de les Nacions Unides, amb el dictat dels drets de l’home, on s’hi remarca la possibilitat que permet als pobles al seu dret a decidir la seva autodeterminació. Darrerament hem vist com sota les lleis repressives que en restringeixen el nostre Parlament es redactava un nou Estatut sotmès als rigors de la seva Constitució. Després de passat pel sedàs dels seus polítics, tot i ser refrendat per el poble de Catalunya, ha hagut d’acabar assetjat en un tribunal que ni els mateixos que el componen encara no tenen clar com se’n desempallegaran.

Posted by . on 09/10 at 11:56 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Diada de dignitat

Article anterior : La gran estafa de la grip A, nova o porcina

<< Tornar