Usuaris registrats:
Accedir-hi
Desfent el mocador és l’últim llibre de Ramon Erra i fou el quinzè més venut a la comarca per Sant Jordi
Ramon Erra va néixer a Vic però de ben petit va anar a viure a Santa Eulàlia de Puig-Oriol (el Lluçanès). La seva trajectòria en el món literari és més que notable. A fet col·laboracions a diferents publicacions com La Marxa, Encanal, El Tacte que té, L’Avui, el Temps, entre moltes altres. També es coautor d’un guió de telenovel.la per a la televisió local de Lluçà i de diverses obres teatrals de carrer. A més, també té un important currículum quant a la publicació de llibres. Ramon Erra ha escrit en publicacions com Operació Gàbies Buides amb Jordi Martí, ha fet alguns llibres de viatges com A Bòsnia ens trobarem, o llibres de contes com La flor blanca de l’estramoni. Per tot aquest treball, Ramon Erra també ha rebut premis que han reconegut la seva trajectòria com el Rafel Cornellà que va guanyar l’any 2001 en reconeixement a un retrat literari de Bohumil Hrabal, autor de llibres tan emblemàtics com Trens rigorosament vigilats on s’hi explica l’història d’un guarda-agulles i el seu aprenent que no deixa escapar detalls com l’iniciació sexual d’el jove protagonista, tot això, amb l’ocupació nazi de Txecoslovàquia com a teló de fons.
L’últim llibre de Ramon Erra va ser el quinzè més venut a la nostra comarca i s’anomena Desfent el mocador. Es tracta d’una novel·la que ha estat definida pels lectors com a «palpable» gràcies a la seva capacitat de transmetre sensacions a partir de la paraula escrita.
Aquesta és la teva primera experiència amb les novel·les per adults, com t’hi sents?
Bé, molt bé. En realitat no ha estat una experiència tan nova perquè els contes que feia també anaven dirigits a un públic adult. A més, no és la primera novel·la sinó que ja n’havia escrit una per a un públic més jove. Això és un tema que va crear una mica de confusió entre els lectors perquè a la contraportada del meu llibre hi posa que és la meva primera novel·la per a públic adult i aleshores pensen que no havia escrit novel·les anteriorment.
En quin dels generes que has escrit et sens més còmode?
La veritat és que en tots. He disfrutat amb qualsevol gènere que he provat.
Explica als nostres lectors l’argument del llibre.
És tracta d’un cambrer que té un accident i la cara li queda completament desfigurada. Des d’aquell moment ha de deixar de treballar en aquell bar ja que podia crear cert rebuig entre els clients. Aleshores, decideix començar a escriure sobre aquell bar, la gent que habituava a anar-hi i en definitiva, el bar on havia treballat tota la vida.
Diguem que arran de l’accident veus d’una altra manera la vida?
Jo no diria que la veu diferent però potser si que descobreix coses d’ell mateix que abans desconeixia.
En què t’has inspirat per fer el llibre i crear els espais, els personatges…?
Tot el que hi ha al llibre ha sortit de la meva imaginació. A partir de coses que he viscut, persones que he conegut i coses que he passat o que he vist que els altres passaven, he construït aquest món imaginari. És un llibre inventat però que es basa en la vida real. El que m’ha passat bastant sovint és que un cop escrit el llibre, he vist persones o he estat en llocs que m’han recordat a personatges o espais que jo havia creat en el llibre. Això em va passar amb la gitana que apareix al llibre, una dona de cames peludes però que tenia alguna cosa que atreia molt als homes. Doncs vaig trobar algú a la vida real que em va recordar a ella.
Molts lectors han dit que el teu llibre és molt palpable oi?
Si, és veritat. He intentat que els lectors poguessin sentir una olor, o una sensació a partir de les meves paraules. El lector «t’he l’has de treballar» per tal de que arribi a posar-se a la pell dels personatges i puguin sentir el que aquella persona fictícia està passant en un moment precís del llibre.
Tens pensat seguir amb la teva carrera com a escriptor?
Si, és una cosa que m’agrada. De moment tinc un projecte al cap del que no en puc dir massa cosa perquè encara està una mica verd.
Ara estic en una editorial força important que m’ha obert el camí i per tant em facilita poder seguir escrivint llibres i publicar-los.
Quant de temps diries que hauran d’esperar els teus lectors per llegir un nou llibre?
Uns dos anys aproximadament encara que és complicat respondre aquesta pregunta. Escriure un llibre no es fa d’una tirada sinó que n’escrius un tros, i el deixes reposar. Després, al cap del temps, t’el rellegeixes i potser canvies unes quantes coses… Finalment l’has de portar a l’editorial i ells també tarden el seu temps, l’han d’editar, fer una portada… És un procés força llarg que porta bastant de temps.
Article següent: Festival de gimnàstica rítmica i patinatge a Gurb
Article anterior : Les llunes de Jacint Verdaguer
| Maig 2012 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| D | D | D | D | D | D | D |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Ràdio Vic, 90.3 de la FM

