Usuaris registrats:
Accedir-hi
-Seccions
-Arxius mensuals
- Agost 2008
- Juliol 2008
- Juny 2008
- Maig 2008
- Abril 2008
- Març 2008
- Febrer 2008
- Gener 2008
- Desembre 2007
- Novembre 2007
- Octubre 2007
- Setembre 2007
- Agost 2007
- Juliol 2007
- Juny 2007
- Maig 2007
- Abril 2007
- Març 2007
- Febrer 2007
- Gener 2007
- Desembre 2006
- Novembre 2006
- Octubre 2006
- Setembre 2006
- Agost 2006
- Juliol 2006
- Juny 2006
- Maig 2006
- Abril 2006
- Març 2006
- Febrer 2006
- Gener 2006
- Desembre 2005
- Tot l'arxiu
- Per categories
-Darreres entrades
- La selecció estatal es penja la plata després de caure amb honor davant els Estats Units
- Mor l’escriptora Maria Dolors Orriols
- Un espectacular incendi calcina sis autocars a Vic i
- Julio Alberto i Carles Reixach visiten la Fira d’Antiguitats de Vic
- El mercat de drogues a l’Estadi crea por i inseguretat entre els veïns
- Sant Hipòlit comença a recuperar la normalitat després de dues setmanes sense Movistar
- ‘Al mateix temps (Allo stesso tempo)’, una producció entre Manlleu i Mareta
- Una baralla per drogues provoca una persecució «de pel·lícula» als barris del Remei i l’Estad
- Detingut per estafa el candidat del PP a Torelló
- Sant Bartomeu del Grau, bressol del nou Circ Ozó
- La golfista torellonenca Mireia Prat s’imposa al Campionat Internacional de Finlàndia
- La crisi econòmica marca les vacances d’aquest any
- Raül López, únic participant osonenc als Jocs Olímpics
- Bon Preu, amb la Campanya ‘Si us plau, parla’m en català’
- Un veí de Centelles mort en accident de trànsit a Seva
-Subscriure
Doctor, doctor, em fa mal la democràcia
Lluís Mauri Sellés
Politòleg i comunicador digital
– Passi, passi, senyoreta. Segui aquí mateix i expliqui. Expliqui’m el seu problema.
– Doncs això, doctor. Que fa temps que tinc com un no sé què, com un rau-rau aquí a la panxa, com una cosa que m’angunieja per aquí dintre.
– Dona. Sigui més específica, sinó ben poc hi podré fer jo.
– Doncs, miri doctor. Cada cop tinc més la sensació de què no hi sóc tota, que em manca alguna cosa. Justament fa pocs dies, per posar un exemple recent, vaig notar com una paràlisi en el 50% del cos! Estic tan espantada…
– No es preocupi, bona dona. Així, de primer cop d’ull, crec que presenteu símptomes d’un refredament de valors democràtics evident. Un refredament postmodern combinat amb una manca d’informació política real i un excés de conservadorisme en els mecanismes motrius del sistema.
– I és greu això?
– Dona. En aquesta vida tot té solució. Greu ho és, no li puc pas dir que no. Però bé, si els seus polítics deixen els cotxes oficials i tornen al carrer, els mitjans de comunicació deixen de jugar a fer matemàtiques, deixen de tractar els polítics com canalla, saltant en llits elàstics per fer fotos de campanya, i es dediquen a informar sobre els mecanismes de concessió d’ajuts públics i d’altres matèries de política corrent i, si es fa una reforma dels sistema electoral que millori la proporcionalitat dels resultats i apropi la representació a la voluntat dels ciutadans, potser encara tindreu cura i recuperareu la mobilitat corporal de la que us veieu mancada de tant en tant. Ah! Sí! Me n’oblidava del factor més important, la cultura i l’educació.
Article següent: El cost de les obres
Article anterior : Pere Prat governarà sol amb l’oposició ‘lligada’
