Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«El mètode Galobardes és l’invent del segle en l’aprenentatge del tennis»

Carles Juan va implantar aquest mètode en exclusiva i l’any vinent ja s’utilitzarà a totes les escoles d’OTP

vic | Redacció.- El director d’Osona de Tennis Promoció i organitzador d’Operació Tennis, Carles Juan, explica l’efectivitat del Mètode “Galobardes” i la seva aplicació.
Quina opinió té sobre el nou mètode d’ensenyament, el “Mètode Galobardes”?
Crec que és el mètode del futur. Estic segur que s’acabarà fent servir a tot arreu, només és qüestió de temps. Per mi és l’invent del segle en relació a l’ensenyament del tennis. És tant evident la diferència del mètode tradicional amb aquest, que és comparable a què et diguessin que tu estàs escrivint amb una màquina d’escriure i et vingués algú dient que existeix l’ordinador. Arran d’això penso que els entrenadors d’arreu del món estàvem i estan molt equivocats en transmetre els conceptes del tennis als alumnes i això comportava que la dificultat per aprendre fos més gran. Ara em sorprenc cada dia al veure la rapidesa i l’evolució a nivell tècnic de tots els alumnes tinguin o no facilitat d’aprenentatge. Un entrenador -jo particularment- s’il·lusiona més i entrena amb més ganes quan veu que l’alumne està content i evoluciona més ràpidament.
En què consisteix el “Mètode Galobardes”?
Es resumeix en tres factors: conceptes tècnics, eines de treball i pautes de treball. La suma d’aquests dóna com a resultat el “Mètode Galobardes”. El mètode és una oportunitat per unificar criteris a les escoles, que els nens tinguin una formació més continuada; dit d’una altra manera, permet que l’alumne treballi per ell sol i tingui una mateixa línia de conceptes des de l’inici fins a la competició. A més a més, l’alumne adquireix millores a nivell tècnic, psicològic i traumatològic, el mètode li facilita el treball de les empunyadures perquè en corregeix els vicis i li permet tenir més control de la pilota des del primer dia, cosa que amb el mètode tradicional és impossible que un nen ho pugui aconseguir. Cal destacar que és un mètode que ha estat molt treballat i estudiat. No ha sortit en dos dies, sinó que és el resultat d’un treball de més de 10 anys.
Quines altres coses positives veu en aquest mètode?
En primer lloc, m’adono que, fins ara, quan els entrenadors ens trobàvem alguns nens o nenes amb dificultats d’aprenentatge, de coordinació, que li costava tocar la pilota… els canviàvem de grup. Aleshores, quan l’alumne s’adonava que els seus companys i amics de la mateixa edat evolucionaven més ràpid, el nen, en trobar-se sol amb un altre grup,  acabava plegant. Ara, en canvi, he descobert que amb aquest mètode tots els nens evolucionen al mateix ritme tècnicament.
Per altra banda, molts entrenadors destaquen que el seu objectiu és que els nens s’ho passin bé i es diverteixin; però, no ens enganyem, el nen s’ho passa bé quan comença a tocar pilota. Precisament aquest mètode ho permet amb molt poques sessions; a diferència del mètode tradicional, amb el qual era impensable que un nen pogués tornar la pilota amb control i direcció en pocs dies d’entrenament. De fet, ni tan sols amb mesos i/o anys. Per això crec que la frustració en el tennis s’ha acabat: a partir d’ara, jugar a tennis és fàcil i ràpid; no és una frase feta sinó una realitat. I, en segon lloc, també veig que els pares estan més contents. Vénen abans per veure el seu fill i s’interessen més pel seu aprenentatge.

Posted by . on 07/16 at 10:15 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Solà i Pons s’imposen a Mèxic al primer ral·li de les Nacions

Article anterior : Xavi Carné, un dels creadors del mètode, s’incorpora al Club Patí Vic

<< Tornar