Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«El teatre català, i la cultura en general, no reben el tracte que es mereixerien»

Bernat Ricart és de Vic i fa seixanta anys que es dedica al teatre, activitat que s’ha convertit en la distracció de la seva vida. Va començar amb set anys a l’Orfeó vigatà, on anava a cantar i, de retruc, participava als pastorets (“He fet de Lluquet durant dotze anys i divuit de Rovelló”, ens explicava). Des de llavors ha passat per divesos grups, entre els quals hi figuren Ventall Teatre i l’Arts Estudi de Taradell, tot compaginant el seu hobby amb la seva feina d’administratiu. Ricart no es deixa impressionar pel color groc i la llegenda de la mala sort queda refutada amb la seva carrera, ja que ha guanyat diferents premis, últimament el de millor acor de repartiment per una obra que fusionava “El criat de dos amos” i “El malalt imaginari”. Ara mateix és actor i director al grup Set i mig de Gurb, el qual ens sorpendrà ben aviat amb la seva ultima obra.


image

VIC | XAVIER FREIXA.- Bona tarda, Bernat. Començem primer parlant dels projectes que tens entre mans. Estàs inscrit en una agència de càstings, formes part d’un grup de teatre de jubilats i dirigeixes la companyia “Set i mig”. Com ho portem?

-Doncs amb el grup de jubilats he guanyat un premi d’interpretació per l’obra “Necessito una infermera” i amb el Set i mig ara mateix estem preparant “El metge per força”, que és una comèdia de Molière i crec que pot anar molt bé amb els elements que tenim. Estrenarem per la Festa major de Gurb, a finals de novembre i principis de desembre.
Ets actor, però també director, ara ho dèiem. Cóm ha de ser un bon director? I s’hi t’ho mires des del punt de vista d’un actor que està sent dirigit?
Un bon director, en quant a aficionats, ha de ser bastant exigent i saber manar, és a dir, explicar com vols que es facin les coses. I mai ha d’explicar acudits mentre estem assajant, cosa que fem nosaltres! (Riu) Per un actor, un bon director ha de saber, sobretot, transmetre-li el que vol i escoltar les propostes que faci l’actor. Han de tenir una bona relació que permeti que si un no veu una cosa, l’altre l’ajudi a veure-la.

-I, de tots els directors que han dirigit la teva carrera, quin creus que ha estat el millor?

-Pep Simon. Ha sigut el que ha sabut treure més suc del que jo puc fer en teatre però amb el que no tornaré a treballar mai més.

-Parlem ara de quan fas d’actor. Com et sents minuts abans de sortir a l’escenari? I durant el transcurs de l’obra?

-Ui, molt, molt nerviós; abans de sortir sempre he d’anar a fer un pipí! És clar, sempre pateixes pel que pot passar, per si te’n recordaràs del paper o et quedaràs en blanc… Ara, a la que surto a actuar, ja està.

Posted by . on 09/05 at 08:57 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: “Mans que curen” al Centre Cívic Remei-Estadi

Article anterior : «Imagine és un pub que ofereix un ambient elitista i amb glamour»

<< Tornar