Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«El Tribunal Suprem ens ha donat la raó després de lluitar cinc anys»

Dani Balasch, de Santa Eugènia de Berga, és el responsable de l’equip de kàrting de l’Escuderia Osona

Dani Balasch és actualment el responsable de l’equip de kàrting d’Escuderia Osona. Balasch es va introduir al món del motor com a pilot de ral·lis, amb grans resultats i un futur prometedor. Un positiu per dòping per una pomada, el va obligar a abandonar abans d’hora. Ara, cinc anys després, els tribunals li han donat la raó, cosa que alegra però al mateix temps indigna el pilot.

SANTA EUGÈNIA DE BERGA | Pep Portet.- Segon al Volant RACC i amb grans actuacions a l’Estatal de ral·lis amb un Citroën C2 i amb l’ajut del RACC, Dani Balasch va veure com una sanció li feia deixar els ral·lis molt abans del què hauria volgut.
Fem un repàs del que va passar fa ara més de cinc anys?
Doncs estava disputant el campionat estatal de ral·lis i en una cursa, en un control antidòping, vaig donar positiu.
Per quina substància?
Una pomada, Rinobadenif, que és per les al·lèrgies i que no feia que corrés més o que tingués un millor rendiment. A més, havia avisat que me l’havia pres. Però no van voler escoltar-me i em van sancionar amb dos anys de suspensió perquè tenia cortisona. Jo tenia entès que dòping era una altra cosa.
Increïble…
Però cert. Vaig lluitar al màxim, apel·lant, presentant recursos, però no va servir, i per aquest motiu ho vaig deixar un any després. Els ral·lis s’acabaven per a mi.
I cinc anys després els tribunals et donen la raó?
Així és. La FIA al Mundial diferencia els medicaments dopants d’atletes i ciclistes, o pilots. Però segons la Federació Espanyola m’aplicaven la màxima sanció, sense voler entendre res.
Perquè la màxima sanció?
Perquè els era igual la quantitat i també els informes dels metges. No els importava els meus raonaments.
Quina sensació et va quedar?
Havia arribat aquí amb molt esforç i després de 5 anys i molt treball, em van tallar la projecció. Cada any fèiem un pas més i amb aquesta sanció es va acabar.
Qui et va donar suport?
La família i la gent de l’entorn. Com que era un cas que aquí no s’havia donat ningú sabia massa què fer. Era una situació estranya i només volien els dos anys de retirada de llicència i 3.000 euros de multa.
I què fas?
Jo no em veia culpable i vam arribar fins el Tribunal Suprem. Et sents indefens perquè mai arriba el dia de la sentència. Al final, després d’anar a Madrid a declarar, a finals d’any va arribar la sentència.
I ha estat difícil arribar aquí?
Difícil i car. Al final em cau una multa de 600 euros perquè havia donat positiu per dòping, però no em sancionaven sense córrer. Això vol dir que la federació em va fer complir una sanció que el Tribunal Suprem no ha ratificat.
I ara què?

Posted by . on 01/13 at 11:36 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: En el punt de mira: l’estil de Coco Rocha

Article anterior : El gran pringat

<< Tornar