Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

És allò de “som el que mengem”

Núria Cortinas

A partir del moment en què hom deixa de ser un infant lactant, de la mà de la mare comença un bonic projecte de subsistència, que no es podrà abandonar fins a la mort.
Cadascú comença a ser responsable de l’instint de menjar. Sense dubtes l’instint més definitiu, perquè si no es satisfà adequadament es converteix en una malaltia. És quan a la complexa maquinària del nostre cos li falta la gasolina, i difícilment pot treballar, crear, estimar i somniar.
Que aixequi, doncs, la mà qui s’atreveixi a posar en dubte l’enorme transcendència que té el fet d’orientar-se bé a la vida per saber menjar.
Portem un estil de vida apressat, basat en la competitivitat, en el tots contra tots. I l’alimentació és un dels aspectes que més se’n ressent d’aquest ritme frenètic. Li dediquem poc temps i de poca qualitat. Si ens sabem alimentar, el nostre rendiment professional, social i, també, econòmic serà molt millor! Saber menjar és la base per estar sa. Menjar sa i bé, eleva la nutrició a gastronomia.
No sempre és cert que si un poc és bo, molt és millor; en realitat la moderació en el menjar ha de ser un hàbit.
Els especialistes han assenyalat que la majoria de les persones els faria reduir la ingestió de calories, greixos, colesterol sucre i sal.
Qui pot menjar correctament ni es planteja que això és una cosa imprescindible per la salut, i no fa una dieta variada, menja abusivament i sense seny o no li dóna suficient aliment al cos, tard o d’hora acaba pagant aquesta irracional actuació. I, inexplicablement, és injust que en els països desenvolupats, on sobra la ciència i el menjar, la gent emmalalteix principalment per la seva inadequada alimentació.
No hi ha un model idèntic de dieta per a tots. L’organisme humà és el més individual que existeix, i en conseqüència la gana està condicionada per molts factors: l’edat, el sexe, l’estatura, la complexió corporal, la genètica, el tipus d’oci i treball, les preocupacions, la salut i les malalties…
Aquí comença l’especial toc personal de l’alimentació humana. I aquesta és la magnitud de la seva grandesa: tenir en les nostres mans la possibilitat de tractar bé el cos amb tots els aliments que necessiti. Menjar sa és barat i en la varietat no només hi ha el gust sinó també la salut.És allò de “som el que mengem”

Posted by . on 06/23 at 09:39 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Agenda del 23 al 30 de juny de 2010

Article anterior : Dilluns engega la Copa Amèrica

<< Tornar