Usuaris registrats:
Accedir-hi
Esther Roch és la presidenta i responsable d’emergències de l’Associació Canina de Rescat d’Osona
L’Associació Canina de Rescat d’Osona va néixer l’any 2.006 i actualment està formada per 15 voluntaris i un total de 13 gossos, sis d’ells operatius. Esther Roch és la presidenta de l’associació , que acaba de signar un conveni amb l’ONG Global Humanitaria que li permetrà sortir per primer cop a ajudar en emergències a l’estranger, un dels seus somnis. L’associació va néixer a Osona però bona part dels seus membres ja havien col·laborat anteriorment amb el cos de bombers.
TONA | Pep Portet.- Esther Roch ha estat des de sempre una apassionada dels animals. Lligada des de fa molts anys als gossos i a treballar amb gossos de salvament, va arribar a Osona el 2.006, per viure a Seva, on estiuejava amb anterioritat. Amb dos amics més van tirar endavant l’Associació Canina de Rescat d’Osona (UCRO), la primera entitat d’aquestes característiques de la comarca.
D’on surt la iniciativa de formar l’associació?
Nosaltres ja col·laboràvem amb els bombers de Barcelona com a voluntaris, però es va tancar el parc i ho vam deixar de fer. Llavors vaig venir a viure a Osona i amb dos amics vam decidir tirar endavant l’associació.
Quina és la tasca que porteu a terme?
La nostra funció és treballar en la recerca de persones desaparegudes. Ho fem amb gossos que tenim ensenyats pel mètode de venteig, és a dir, que es guien a través de l’aire.
El sistema més conegut de recerca de persones amb gossos, sobretot pel que es veu a les pel·lícules, és el de rastreig. Allò de donar-los una peça de roba i fer-los buscar?
És un altre mètode, més efectiu als primers minuts, però que té inconvenients quan les condicions climatològiques són complicades, amb pluja o neu.
Quines diferències hi ha?
El mètode que utilitzem nosaltres no importa tant la immediatesa. Podem actuar una setmana o deu dies més tard i podem resultar igual d’efectius.
L’associació està formada únicament per voluntaris?
Així és. Tots som voluntaris i col·laborem quan se’ns demana des de bombers o mossos d’esquadra. Aquest 2.010 hem fet un total de nou sortides, mentre el 2.009 en vam fer 14. Per sort, fa un mes i mig que no hem de sortir en cap servei.
Quines són les actuacions que porteu a terme més sovint?
Sobretot la recerca de persones desaparegudes, gent gran que surt de la residència i es desorienta i es perd.
I com van els resultats?
Quan trobem a les persones, moltes vegades ho fem encara en vida. D’altres, malauradament, les hem localitzat mortes.
Treballeu només a la comarca?
No, ho fem també en d’altres comarques i si tenim disponibilitat, a d’altres províncies. El fet de ser voluntaris i la compatibilitat amb la feina ens limita l’actuació.
Però això pot canviar aviat?
Sí, ho pot fer. Ja fa anys que treballem amb l’ONG Inter Sos, que es dedica a la recerca de persones desaparegudes, i ara hem arribat a un acord amb l’ONG Global Humanitaria.
Què representa això?
Global Humanitaria actua a tot el món, però ho fa sobretot després d’una tragèdia, sigui un terratrèmol, inundacions o esfondraments. Amb el conveni que hem signat, podrem actuar en el moment de la tragèdia, quan es necessiten serveis de rescat. Ells es faran càrrec de les despeses de desplaçar els equips de rescat. Això és molt important, ja que fins ara els desplaçaments anaven a càrrec nostre.
Això vol dir que sortireu a l’estranger?
Sí. M’agradaria poder trobar un equip de mínim quatre gossos per poder ajudar en tasques de rescat després d’alguna tragèdia. Després de l’estiu farem una convocatòria per trobar persones disposades a deixar-ho tot en un moment donat per sortir amb els gossos a ajudar on faci falta.
L’UCRO com està actualment?
Diria que té bona salut. Som 15 persones, disposem de 13 gossos, dels quals sis són operatius i els altres set estan en fase d’entrenament. S’ha de tenir en compte que per entrenar un gos es necessita de mitjana un any i mig abans que pugui ser operatiu.
I com els entreneu?
Partint que el principal per entrenar un gos és que el seu amo el conegui al màxim i formin un binomi, després tenim diferents camps d’entrenament i treballem tres dies a la setmana i alguns dies el cap de setmana.
On entreneu?
Tenim convenis amb alguns ajuntaments. Per exemple, a Tona ens deixen l’antic camp de futbol, on tenim un camp d’entrenament. A Centelles i Balenyà hi ha dos propietaris que ens deixen dues pedreres, a Seva ens deixen unes naus abandonades on entrenem en rescat a la foscor, i ara estem a prop de signar amb Viladrau per entrenar amb un lloc amb escombraries. És important disposar de llocs diferents per entrenar. Per exemple, necessitaríem llocs on s’hagin fet enderrocs per simular rescats de persones sepultades. És apassionant treballar amb gossos i ajudar les persones.
Article següent: Pastisset de Pera
Article anterior : De Pals a Begur
| Maig 2012 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| D | D | D | D | D | D | D |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Ràdio Vic, 90.3 de la FM

