Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«És molt diferent veure els ral·lis pel visor de la càmera de fotos»

El manlleuenc Jordi Rierola treballa de fotògraf per una agència italiana i segueix dos campionats del món de ral·lis
Jordi Rierola té 31 anys, és manlleuenc, i els propers dies al Ral·li Montecarlo encetarà la seva quarta temporada complerta seguint el Mundial de ral·lis i l’IRC, l’Intercontinental Rallye Challenge. Treballa per una agència de fotografia italiana i la temporada passada va ser present en més de 40 curses, algunes d’elles a l’altra banda del planeta. Amb paciència, sacrifici i esforç ha aconseguit dedicar-se professionalment a la fotografia del motor.

MANLLEU | Pep Portet.- Jordi Rierola treballa per l’Agència Photo Cuatro, una empresa italiana que es dedica a fer seguiment especialment de cotxes i de competició, siguin ral·lis, Fórmula 1 o Salons de l’Automòbil. L’osonenc encetarà la seva quarta temporada amb ells.
D’on ve afició per ral·lis?
Des de molt petit les curses ja m’agradaven molt. Després per tenir un record del que veia i d’on anava vaig començar a fer fotografies. De fet, és un món que sempre m’ha agradat i de jove ja em fixava molt a les fotos de les revistes.
Quan vas tenir clar que volies ser professional?
Fa anys vaig començar a col·laborar amb revistes gràcies a l’slot, fent un article cada més i les fotografies. Llavors volia fer el que faig ara. Els primers reportatges els vaig fer l’any 2000. Abans sense la tecnologia digital era molt difícil perquè era tot molt car. El digital em va obrir les portes, sobretot a partir del 2005, quan vaig comprar la primera càmera.
I finalment el somni s’ha complert…
Sí. Estic a l’agència italiana Photo Cuatro, una agència que segueix cotxes des del 1978, sobretot competició i salons d’automòbil. Fa tres anys, en els que he seguit tot el campionat IRC i la major part de les curses del mundial.
I per arribar aquí?
Doncs intentava anar als ral·lis amb amics, per compartir despeses, buscant curses de costos reduïts i intentant vendre les fotografies on pogués. En venia a revistes de l’Estat, ja que fer-ho a l’estranger era complicat perquè no coneixia massa gent.
Has tingut algun referent amb el que fixar-te per fer aquesta feina?
Sempre m’han agradat molt les fotos del Miquel Liso. És el referent més important. El conec, tinc llibres i és d’aquí a prop, de Manresa. Quan jo vaig començar al fer tot el mundial, ell ho va deixar i ara no segueix ral·lis. Ens hem vist algun cop al Circuit de Catalunya pel Mundial de turismes.
Ets professional, però és una feina segura?
No, és una feina molt inestable. Depens sempre dels pressupostos de la gent que corre. És difícil perquè cada any canvien les coses i potser una marca per la que treballes es retira i t’has de buscar la vida.
Treballes exclusivament pels italians?
Puc fer coses pel meu compte, però amb calendari darrers anys és complicat perquè tinc pocs caps de setmana lliures.
Quantes curses has seguit aquesta temporada?
Entre mundial i IRC, més testos, Fórmula 1, Mundial de turismes i alguna cursa a Itàlia de forma esporàdica, he estat més de 200 dies fora de casa. Comptant curses de gel a Andorra el 2.010 he fet un total de 40 curses.
Quants quilòmetres són això?
No ho he comptat. Un dia vaig provar de comptar els avions que havia agafat, però m’espantava només de pensar-ho. Gairebé 90, segurs.

Posted by . on 01/05 at 11:51 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Una moda “animal” i protectora amb el Medi

Article anterior : Yanapi es vol consolidar com un recurs i una institució boliviana

<< Tornar