Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

‘Faena’ amb missatge evident

Josep Bruch i Miralpeix
Articulista

Amb aquest tema de les curses de braus no mi hauria ficat, ja que no tant sols no hi he anat mai, sinó que la tauromaquia no em motiva gens ni mica, a banda de la música d’algun pasodoble, no tots -, que sí trobo molt agradable d’escoltar. 
Ara bé. Des del moment en que la prohibició de les corridas s’ha declarat obertament qüestió política, m’hi he interessat. I, reflexionant-ho fredament, he pensat que, en termes de política pura i dura, és una bona resposta, - una buena faena amb missatge evident, però en un altre àmbit, és clar -, a la infame sentència que, sobre l’Estatut de Catalunya, va dictar el corrupte Tribunal Constitucional. Aquest no vol reconèixer, sota cap concepte, la sobirania del poble català. Nosaltres tampoc volem admetre, ni tant sols en el seu aspecte cultural, la opressiva dictadura d’Espanya. Aquest és el missatge polític, per si encara no ho han entès.
Tot i que l’origen genuí de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a aquesta prohibició, va sortir dels defensors dels drets del animals, - defensa que molts entenem i recolzem, però fins a un cert punt i amb força límits, ja que, si els deixem fer sense control, d’aquí a quatre dies els micos tindran carta de ciutadania -, molts ciutadans s’hi varen afegir, i no en tinc cap mena de dubte, per motius purament polítics.
¿Quins? És fàcil de determinar. Si els espanyols no haguessin convertit les corridas en la Fiesta Nacional, amb la qual ens han volgut identificar davant de tot el món com a tals – nosaltres només ho som de nom, per força i com a resultes d’una invasió -, rebutjant reconèixer, admetre i difondre, com a representativa d’España, qualsevol altre manifestació cultural de les diferents nacionalitats que la formen, crec que mai no hauria passat.  Però és clar, els catalans estem tips de que, quan anem a l’estranger, en veure la nostra nacionalitat en el passaport o carnet d’identitat, només ens relacionin, fins i tot encara ara,  amb el país dels braus, dels toreros, del flamenc, de les castanyoles i de la pandereta, restant així, desapareguda, la nostra veritable nacionalitat.
En definitiva, aquest rebuig l’han provocat doncs, en general, tots aquests que, per motius estrictament polítics, no accepten la prohibició; que amb l’excusa de defensar España la volen recórrer davant els tribunals (els mateixos que, com ja s’ha vist, tenen comprats), i que, amb el seu tarannà només demostren, una vegada més, que segueix vigent la seva prepotència; que sota la capa de la defensa de la seva fiesta nacional, segueix amagada una sòrdida dictadura, que, en detriment i clar menyspreu de la nostra cultura, el que pretenen – des de sempre -, és no tant sols imposar-nos la seva, sinó que l’arribem a assimilar com si fos nostra. No ho aconseguiran.
A més, i tot i que mai no ho acceptaran, ja que no tenen prou ètica,  senderi i intel·ligència com per fer-ho, la veritat és que en el seu subconscient – aquest que no es pot manipular per més que es vulgui -, saben que, des de ja fa massa anys, son culpables d’un intent de genocidi, cultural com a mínim, contra el poble català.
¿Perquè no varen recórrer aquesta mateixa prohibició a l’any 1.991, quan es va decretar a Canaries?
Molt senzill, per que Canàries no es Catalunya. Només van contra nosaltres.

Posted by . on 08/26 at 11:59 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Sempre ho he sentit a dir… amb oli entra millor

Article anterior : Anant pel món

<< Tornar